30/9/07

Serrra de l'Obac i Sant Llorenç

Proposem una ruta circular per aquestes dues serres veïnes que ens durà als dos cims més destacats de cadascuna.
INICI: Carretera Terrassa-Talamanca (BV-1221) a La Barata. En cas d'arribar en cotxe pot deixar-se en un petit aparcament a peu de carretera en la cruilla amb el camí de Can Pèlags. Seguim la carretera pel marge en direcció nord durant uns 250 m fins que trobem l'arrencada del camí a Coll Estret.
Camirral, comença en una bosquina espesa que va aclarint-se mentre guanya alçada, en arribar a unes grades rocalloses, prendre el camí carener de l'Obac en direcció nord deixant a l'esquerra el Coll Estret.
Castellsapera. El camí voreja el monòlit per la seva cara W fins a una canal emboscada que permet enfilar-se entre blocs de conglomerat i troncs d'alzines. Un cop coronat el camí una curta grimpada permet accedir al cim SE (l'accés al cim NW és un pèl més laboriosa). Per baixar cal retornar a la canal i continuar per ella, després d'una vertiginós descens el camí torça clarament al nord a buscar l'extrem del monòlit fins un collet que ens separa d'una punta de roca que atravessarem pel cim davallant a l'altre banda cap al Coll de les Tres Creus en una pista important on trobem un dipòsit d'aigua per a bombers. Al peu del dipòsit un corriol ens duu fins al segon cim del dia.
Turó del Coll de les Tres Creus. Ample turó de roca, un cop coronat continuarem per la carena en sentit nord fins a trobar de nou la pista que seguirem en sentit nord i més endavant, sense deixar el camí, cap a l'oest fins al mas de La Mata i, més endavant, la cruilla de nou amb la BV-1221.
Coll d'Estenalles. Casa d'informació del Parc. El nostre recorregut continua per la pista del parc, asfaltada. Un primer tram de 250 m en pujada dóna pas a un tram pla. Just en aquest punt deixarem la pista per l'esquerra, per un sender ben marcat sobre la roca que ens portarà directament a la base del Montcau que pujarem seguint les traces sobre la roca.
Montcau. Tercer cim del dia, després de gaudir del paisatge retornem a la base del monòloit culminant i d'aqui seguirem un caminoi ben marcat que davalla cap al sud en successius graons fins al Coll d'Eres que atravessarem tot seguint el camí de Sant Llorenç, perfectament senyalitzat.
Els Òbits. Petita variant del camí, en un tram de bosc enlairat un trencall senyalitzat a l'esquerra ens acostarà a una de les moltes fonts del massis i, tot seguit, a un antic poblat troglodític, el camí ressegueix el morral on hi ha les baumes altre temps habitades i gira a l'oest per anar a trobar el camí principal a poca distància d'on l'haviem deixat. Torcem a l'esquerra (S) i seguim de nou pel camí carener cap a La Mola.
Morral del Drac. Cruilla de camins. A l'est canal de Santa Agnès i Sant Llorenç Savall, a l'oest camí a Can Pobla, al sud camí cap al cim de Sant Llorenç, que prenem. El camí es dirigeix cap a la paret rocosa de La Mola derivant a la dreta fins deixar-nos a la vista una canal que en uns moments ens deixarà a les planes que rodegen l'antic monestir.
Sant Llorenç del Munt. Quart i darrer cim de la nostra ruta i el més alt de la jornada. Després d'un merescut descans (per què no, aprofitant el bar restaurant que ocupa l'antiga hostatgeria) sortirem pel camí dels monjos, que arrenca a la plaça que hi ha a la porta principal del recinte monàstic. El camí descriu una S, davallant cap a l'est i després al sud per davallar del cim. Quan el camí arriba al a terrassa intermitja de Sant Llorenç trobarem un trencall a la dreta senyalitzat "Can Pobla" que seguirem.
Can Pobla. Des d'aquest punt prendrem la pista que, en successives llaçades, permet als vehicles accedir al cor del massís, la seguirem en sentit W. Si estem atents podrem estalviar-nos alguna llaçada per corriols prou evidents.
Riera de les Arenes. Tot i que podem atravessar la riera per algun dels guals i anar a buscar la carretera, si l'estat del terreny ens ho permet evitarem l'asfalt seguint la llera (gairebé sempre seca) de la riera fins arribar a l'alçada de La Barata on trobarem el gual del camí dels Pèlags que prendrem a l'esquerra fins arribar al punt d'inci.

REFERÈNCIES:
Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Alpina. 1:25000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada