11/3/12

Colldejou i Llaberia

Per a molts afeccionats a la muntanya de l'àrea metropolitana de Barcelona les muntanyes al sud del Garraf són un gran desconegut amb dues excepcions, la serra de Prades (una denominació poc usual al propi territori) i els Ports (que allà és El Port, en singular). I, tot amb això, molts només en saben el nom. La resta de territori, un buit absolut; res més lluny de la realitat.
Avui ens hem passejat per dos petits gegants d'una d'aquestes serres del sud tant desconegudes dels barcelonins. Petits perquè tot just arriben als 900 m d'alçada. Gegants perquè no es tracta pas de dos turons sino que són dues impressionants moles calcàries que ens permetran gaudir de valent i suar la samarreta.
Ens hem bassat en dues ressenyes (veure al peu), combinant-les i afegint suggeriments de gent del país (allà, la majoria dels excursionistes són del propi territori i solen conèixer'l prou be.
Comencem el nostre itinerari al poble de Colldejou [400 m], a l'entrada del qual podem deixar el cotxe (el transport públic, hi és però, segurament no ens servirà de massa) seguint la ressenya de la web de la FEEC. Atravessem el poble en direcció NW seguint les indicacions cap a la hípica, sortim del poble per la part més alta on trobem indicacions del GR 7. Després del primer revolt a l'esquerra trobem una bifucació, seguim per la dreta, immediatament després del següent revolt (a la dreta) deixem la pista per a prendre un corriol fresat, però sense senyalitzar, que puja de valent. El sender ens mena en decidida pujada entre pins i romanís fins que en un petit replà creuem un altre sender transversal que seguim a la nostra dreta. El sender serpenteja planejant fins a un dipòsit d'aigua per als bombers [30 min]
Des del dipòsit prenem una pista a mà esquerra, ben marcada, que anirem seguint a munt. Poc més endavant ens arriba una pista, a baix a l'esquerra, nosaltres seguim a mà dreta, encara en pujada fins que, al coll de Freginals baixa lleugerament i planeja fins a la font freda [40 min] on trobem una intersecció de pistes, una avall, cap al Coll Roig, un altre enfront, marcada com GR, que prendrem. Continuem doncs per aquest camí, que s'endinsa en l'alzinar fins que arribem a una tanca, (Corral del Batllet) i una marca de GR a l'esquerra ens marca l'inici de la pujada cap a la canal del Batllet [45 min].
El sender per la canal està marcat amb marques de GR i punts blaus. Passat un primer tram de canal, arribem aens deixa sobre un esperó rocallós que resseguim lleugerament a l'esquerra, cap a un segon tram de canal que ens durà, primer per un breu tram de pedra solta i, tot seguit, per uns blocs en forma d'escala que ens deixaran al Portell de la Cova (marques de GR, no sempre ben visibles) [1h], a tocar del cim i la torre que el culmina que apareixerà tot seguit just al nostre davant.
El cim de la mola de Colldejou [922 m, 1h 20 min] és una ampla taula de lapiaz, amb una llarga balconada sobre la plana (Mont Roig, Cap de Salou) i el mar. Al darrera el Montsant i els cingles de la Mussara tanquen les perspectives. Al Sud, el Port amb les moles inconfusibles del Caro i la Punta de l'Aigua. Als nostres peus, els aerogeneradors del parc eòlic de Trucafort.
Continuem el nostre camí en direcció SW, en paral·lel als cingles, seguint un sender poc marcat (algunes fites blaves), el camí baixa a trobar-se altres senders fins a una bassa (Bassot de la Mola), que voregem per l'esquerra. Més endavant el sender es retroba amb el GR, el camí va baixant en ziga-zages cap al sud cap al coll del Guix [630 m, 1h 55 min].
El Coll del Guix és una cruilla de camins, cap a Colldejou, 
Pratdip, Falset... Nosaltres prenem un sender just enfront marcat amb un cartell de fusta "Miranda" i abundants marques de pintura blava. El sender puja molt decididament fins a un replà, Lo Molló [2h 30 min], on l'esfera del radar que hi ha al cim i el propi vèrtex geodèsic semblen ser a l'abast de la mà  ara el sender baixa un pèl i es desvia a l'esquerra, sembla que vulgui evitar el cim. Seguiu-lo i de seguida veureu el pas per on salvar el darrer desnivell fins al cim de la Miranda de Llaberia [918 m, 2h 35 min].
Les vistes des d'aquí són espectaculars, preneu-vos el vostre temps per a gaudir-ne.

Per a baixar descartem les indicacions del llibre consultat de baixar cap al Cavall Bernat doncs avisen del mal estat del camí i seguim la cresta de Llaberia en sentit invers (W) seguint els senderols que han deixat els remats de ovelles fins que trobem La Foradada [2h 45 min], un curiós arc natural sobre el mateix vèrtex de la cinglera. Seguim endavant, buscant el millor sender entre pedruscalls i garrics fins a trobar un camí transversal, de nou el GR, que prenem a la dreta i en un parell de curtes llaçades ens duu al Portell [3h 05 min] pas per on canviem de carena i iniciem una ràpida davallada en innumerables llaçades fins a la pista del Coll del Guix [3h 35 min] i, per aquest, seguint la retolació dels camins, de nou a Colldejou [4h 15 min] on acaba la nostra aventura d'avui.

NOTA:



Com sempre en aquest bloc, els temps fan referència als temps de marxa efectiva que hem invertit, descomptant parades. El temps real de la nostra excursió és d'uns 90 minuts més dedicats a esmorzar, dinar, fer-nos fotos i, per què negar-ho, a recuperar l'alè.


VARIANTS:
1. A l'extrem NE de Colldejou, passat l'ajuntament, hi ha un sender, marcat amb el rètol "Cami a la Torre de Fontaubella" i estaques pintades de groc, que ens duu a la font freda més còmodament. 
2. A la Miranda, quan baixem cap al Portell, després de veure la foradada, paga la pena baixar directe a la pista que hi ha a l'esquerra, que ens durà al Portell. Ens estalviarem ben be un quart d'hora de patiment pels turmells i nombroses esgarrinxades a les cames.

RESSENYES:
Centre Excursionista d'Espluges. Excursions escollides per Catalunya. 30 itineraris d'una jornada. Edicions CIM. 3a ed. 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada