Ruta clàssica del pirineu català. Nosaltres la vam provar en un cap de setmana llarg (dues nits) i amb un nen de (quasi) 8 anys a l'equip i usant només transport públic.
BARCELONA-RIPOLL amb tren (RENFE) on s'enllaça amb l'autobús a Setcases (2 al dia, més freqüències a Camprodon).
DIA 1
INICI de la ruta. Setcases (1265 m) Prenem la carretera en direcció N cap a Vallter (marcat també com a GR-11). Els tres quilòmetres de carretera, en suau però constant pujada poden fer-se pesats si anem amb infants però, reitero, només són 3 km. Abandonem la carretera en un fort revolt a la dreta [45 min], el GR continua per un camí ben marcat, en direcció N, que pels estrets de Morens, ens mena cap a Vallter. Al inici dels aparcaments de l'estació d'esquí el camí pot quedar alterat, en aquest cas, arribar a la carretera que, en aquest punt, inicia 4 llaçades completes ben marcades, un corriol talla les quatre curves a la dreta i ens porta a l'inici del camí del refugi d'Ull de Ter (rètol), aquí el camí ens retorna cap el riu Ter (un torrent en aquest punt) que el travessarem per una passera de fusta. Unes curtes llaçades terrey força erosionat ple de nerets ens duu fins al Refugi d'Ull de Ter (2235 m) [3h 30 min].
FOTO 1: una de les nostres tendes el matí del segon dia (vam acampar doncs el refugi era tancat) amb el Gra de Fajol de fons.
DIA 2.
Des del Refugi d'Ull de Ter prenem el camí que en forta pujada ens acosta al Coll de la Marrana. En principi la pujada és directa, dos planells successius ens permetran recuperar l'alè. Després el camí es fa més costerut cap al coll. En aquest punt hi ha diversos trencalls, són variants més o menys directes cap al coll.
[40 min] Coll de la Marrana (2529 m) amplíssima collada limitada pels cims de Bastiments (NW) i el Gra de Fajol (SE). Seguim en aquesta direcció pel mateix coll i aviat veurem els caminois oberts entre un mar de pedres que ens duen al Gra de Fajol (2708 m). La pujada és forta però sense complicacions cap a l'aresta oest que seguirem fins al cim, marcat amb una creu de ferro [60 min]. Retornem al coll pel mateix camí i seguim el GR 11 que porta cap a Núria entre prats. Enfront i a l'esquerra, en una fondalada, hi ha el riu Freser que haurem de guanyar, bé directament, bé fent una mica més de volta, seguint el GR. Amb infants, motxilles de travessa i tendes, optem per la segona opció més segura.
FOTO 3: Vista de la Vall del Freser durant la baixada cap al refugi Manelic.
[1h 30 min] Aigols podrits. Tal i com suggereix el nom, aquest és un replà a l'ombra dels cims del Bastiment (o Pic del Gegant) i el Freser amb nombrosos bassals i petites molleres on neix el riu Freser. A l'entrada d'aquest espai, gairebé sobre el riu, el GR es bifurca: GR-11 en direcció E, cap a Núria i Carançà, i GR-11.7, en direcció S, cap a Coma de Vaca i Queralbs. Prenem aquest darrer. El camí, en principi aixecat, davalla ràpidament cap al riu, que atravessem per damunt de pedres en un estret. Continuarem sobre la riba esquerra del riu, El camí, ara per un prat, ara sobre roques va seguint el curs del riu sense perdua baixant quatre successions graons (Jasses de Freser, del Roc de l'Orri, del Racó i de les Eugues). En aquesta darrera hi ha el refugi però per arribar-hi haurem de travessar el riu de nou. Tot i que en algunes èpoques de l'any podem passar per algun pas ocasional el més segur és mantenir-se a la banda esquerra fins al final del planell, ja ultrapassat el refugi on un pontet de ferro entre dos grans blocs de granit ens faciliten el pas del riu i l'arribada al Refugi Manelic-Coma de Vaca (1995 m) [4 h].
En aquesta etapa, el cel ens va obsequiar una hora ben bona de pluja i pedregada, tot va quedar ben blanc, tot i que no vam parar de caminar, és segur que els nostres horaris es van ressentir per la mullena.
Tot i que molts el coneixen pel seu segon nom, Coma de Vaca, el nom d'aquest refugi, ja quan només era una barraca lliure, és Manelic. El nom fa referència al personatge de Guimerà. En efecte, la "Terra Alta" del drama real en el que es basà Guimerà era aquí mentre que la "Terra Baixa" serien els pobles de la Vall de Ribes i, en particular, Queralbs.
DIA 3
Hi ha altres camins per anar fins a Núria. Nosaltres vam triar el Camí dels Enginyers. És un camí ben marcat, tot i que sovint força aeri i, llevat d'un pas equipat amb cable, no té especials perill si el temps és bo.
Hi ha altres camins per anar fins a Núria. Nosaltres vam triar el Camí dels Enginyers. És un camí ben marcat, tot i que sovint força aeri i, llevat d'un pas equipat amb cable, no té especials perill si el temps és bo.
El camí comença al darrera de l'edifici del refugi. En principi el camí va fent suaus arcs avall i amunt sobre successius prats suspesos entre els contraforts dels Torreneules.
FOTO 4: Pas pel Clot de Malinfern, alguns membres del grup son passant pel tram de cable mentre altres remunten pels blocs de granit.
[40 min] Clot de Malinfern. Entrem en un mon de roca nua, aquí no val a badar. Al fons de la canal cal superar un tram per blocs de granit fins a guanyar una cornisa herbada equipada amb cable. Superat aquest pas arribem a un dels miradors privilegiats del camí, el collet del Roc Verd, marcat amb un esbelt monòlit [50 min, foto 5]. El camí continua alternant prats i roquissars fins al Serrat de les Pedrisses (Cabana, uns metres per sobre nostre).
FOTO 5: Roc verd. Descansant en el collet
[2 h] Serrat de les Pedrisses. En un coll a l'extrem del serrat, marcat amb un pal indicador hi ha el millor mirador de la ruta: als peus, la Vall de Ribes i al darrera, Núria. Als prats que hi ha als nostres peus hi ha una colònia de marmotes, si fem silenci tal vegada les veieu. Els isards, segur que ja s'han deixat veure més d'un cop.
Seguim el camí (GR-11.7), ara en direcció N cap a la Vall de Núria. En atravessar en torrent de la Font Negra (pontet de pedra) podem prendre un corriol que puja cap a l'alberg de juventut. Nosaltres seguim pel GR que ens porta a les estacions finals del via crucis [2h 30 min] i d'aquí, baixant per qualsevol de les diverses opcions (via crucis, pista d'esquí, rampa del telecabina, camí pel bosc...) arribem a Núria (1960 m), final de la nostra ruta. [2h 40 min]
La tornada, també amb transport públic; cremallera fins a Ribes i tren (RENFE) a Barcelona.
REFERÈNCIES:
Puigmal-Vall de Núria- Ulldeter. Ed. Alpina 1:25000
J Nuet (1999). NÚRIA-PUIGMAL-CAMBRADASE Guia d'Excursions i Travessies. Pub. Abadia de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada