16/10/16

Costabona 2 x 100 cims

El passat cap de setmana el nostre fill petit (15 anys acabats de fer) va assolir el seu objectiu de l'any; completar per segon cop el repte dels 100 Cims de la FEEC. El primer centenar el va assolir amb 12.

El cim que tanca aquest segon centenar ha estat el Costabona, un cim al que ja va pujar amb poc més de tres anys però llavors els "100 cims" no havien començat. La veritat és que li feia molta mandra pujar un cim que "ja tenia" però érem a la zona, amb temps, méteo i estat físic al nostre favor de manera que, per què no?

D'aquella primera ascensió en tenim un record nítid. Vam pujar tota la família des de la collada fonda. Abans d'arribar a la font els núvols van presentar-se a l'entorn del cim però, coneixent prou bé el camí, totalment fitat i sense perdre el contacte visual entre nosaltres vam seguir endavant.

Al cim vam trobar un grup d'homes esmorzant. Acompanyat d'una dona i tres infants vaig ser objecte de nombroses burles masclistes "això és cosa d'homes", "les dones i els nens haurien de quedar-se a casa", "aprèn de nosaltres que avui dinarem paella i no, com tu, entrepans" i altres perles. Vam aguantar en silenci la demostració d'estupidesa fins que els "milhomes" van marxar a continuar la seva ruta. Un cop sols vam fer unes fotos de record on podreu distingir el menut, a la dreta de la foto (sí, així de petit, i sense ajuda ni al pujar ni al baixar). Vam deixar allunyar-se la poc desitjada companyia abans de començar el nostre retorn. Jo vaig quedar una mica enrere amb el xaval doncs el terreny i la visibilitat no era per a còrrer. La boira s'havia anat espessint. En arribar al coll de Pal vam sentir veus demanant ajuda. Pel walky-talkie vaig demanar les noies que ens esperessin a la font mentre el noi i jo esbrinaven què passava. 

Uns excursionistes havien perdut el camí i demanaven a crits si hi havia algú i si sabiem on quedava el GR. És clar, vaig respondre, als nostres peus. A crits van demanar que no em mogués i seguís parlant-los per a recuperar el camí, així vaig fer. El meu fill plantat al GR, immòbil, atent a les meves instruccions i jo unes passes endavant, encara a la seva vista per a fer de pont amb els extraviats. Poc a poc vaig començar a albirar les siluetes entre la boira. Ells ja em podien intuir. Llavors vaig sentir amb claredat un comentari que es feien entre ells "Quina vergonya, que ens hagi de rescatar un nano de tres anys".


Doncs aquell nano ha crescut i ha tornat a pujar el mateix ara amb bona visibilitat. Al nostre entorn un munt de cims coneguts: Pic de la Dona, Bastiments, Freser, Infern, Gra de Fajol, Les Borregues, Balandrau, Taga, Puig Estela, Les Agudes (aquí als peus, sobre Setcases), Les Agudes (les altres, al Montseny), Puigsacalm, Bassegoda, Comanegra, Puig Neulòs, Roc Comptador, Canigó...i molts d'altres. Amb aquestes vistes el cim sap el doble de bé, sensació de feina feta i alhora pensant en quina serà la nostra propera excursió.  

4/8/16

Carlit 50 Estanys

Carlit 50 Estanys és el nom d'una ruta circular al Pirineu (Capcir i Arièja) que ha organitzat A Pas d'Isard, els mateixos dels "Refugis del Torb", de Núria al Canigó i tornar.
El Carlit és un suggeriment temptador proposat per a la cinquena etapa d'una ruta de quatre, de refugi en refugi:
Les Bulloses - Camporells. Passant pel llac d'Aude i la Balmeta.
Camporells - En Beys. Pel Ras de la Sal, Pics de Mortiers i Terrers.
En Beys - Béssines. Per l'Estany Faury i Coll d'Anyell.
Béssines - Les Bulloses. Per la portella de Lanós, Embassament de Lanós, portella de la Grava i la coma de la Grava.

Les etapes de la ruta van de les 4 a les 7 hores (o més) depenent del vostre ritme de marxa i de si afegiu algun cim al vostre itinerari. Hi ha un munt de cims temptadors accessibles des de l'itinerari base: els Perics, la Grava, Estany Faury....fins i tot el Puig Pedrós de Lanós queda a mà de punts de pas de la ruta....si sou capaços d'assumir l'excès de quilometratge i desnivell que us agafaria l'etapa modificada. El Carlit és l'etapa final, opcional, per si us queden forces després de la llarga (18 km) quarta etapa.

L'itinerari és tant atractiu que a França també li han posat nom propi "Tour des Perics" tot i que, si opteu per aquesta opció haureu de quadrar el calendari a quatre bandes lligant les reserves un a un als refugis. A Pas d'Isard ens proposa resoldre-ho tot amb una sola gestió per internet. 







7/12/15

3 jornades a la Garrotxa

Hi ha espectacles únics a la natura que no et pots perdre: la sortida del sol, la posta, una lluna plena, la caiguda de les fulles dels roures, faigs i aurons...  Aquesta tardor hem recorregut diverses zones de caducifolis per a veure els jocs de colors, diverses a terres garrotxines. Un cap de setmana a la Garrotxa és una oportunitat excel·lent per a carregar-nos de grocs, vermells i ocres. Us presentem una proposta de tres excursions que nosaltres hem fet aquesta tardor en un mateix cap de setmana. Per assolir els nostres objectius vam llogar una cabana en un càmping a prop de la Fageda d'en Jordà (veieu l'enllaç a la pàgina "Preparant la ruta" d'aquest bloc).

JORNADA 1. EL MONT.
Vam preparar la sortida a partir de dues referències, les publicades a Pujades.net i a Excursions Muntanyenques. La boira ens va acabar decidint per fer la primera doncs els itineraris amb millors panoràmiques tenien poc sentit dins el núvol.
Distància: 9,7 km
Temps: 3h 20min
Desnivell positiu: 786 m

APROXIMACIÓ Arribem a Beuda des de l'autovia A26 (Eix Pirinenc) i la carretera GI-5234. Travessem el petit nucli i seguim per la carretera asfaltada cap a Segueró i Maià de Montcal. Abans de fer un quilòmetre i després d'uns revolts esquerra-dreta trobem una cruïlla amb una pista (a Ca n'Oliveras) amb espai prou ample per aparcar diversos cotxes. Aquest serà el punt d'inici i final de la nostra ruta.

[00h; 352 m] Comencem reculant uns 170 metres per la carretera i prenem un camí fressat a mà dreta marcat com "El Castellot" (marques vermelles i triangles de color lila). [3 min; 363 m] A la primera cruilla prenem la branca de la dreta, en lleugera baixada, que ens porta a la riera de Capellada que anirem seguint amunt sempre darrere les marques de color lila cap al castellot. [11 min: 415 m] Desemboquem en un camí més gran, prenem la branca de l'esquerra, senyalitzada, cap al castellot. [14 min; 427 m] Nova cruïlla al bosc, prenem el camí de l'esquerra (sempre seguint marques lila). [25 min; 530 m] Arribats a un collet dins del bosc, abandonem el sender i prenem un corriol a mà esquerra que ens duu en tres o quatre minuts a El Castellot [28 min; 551 m] som entre les runes del castell de Beuda (s XI-XII). Paga la pena accedir al recinte per a, des de les muralles, gaudir de les vistes sobre la plana als nostres peus.
Retornem al collet per a reprendre el camí, primer en baixada per a, immediatament, emprendre una decidida ascensió cap a Sous fites de pintura vermella s'intercalen amb els triangles lila. [39 min; 597 m] cruïlla, per la dreta ens arriba un camí, és el que havíem bandejat abans per anar al Castellot, les marques lila segueixen avall. Nosaltres continuem pujant per un camí evident fitat amb pedres. [57 min; 739 m] el camí es fa força dret, unes corretges i una corda ens proporcionen ajuda per a remuntar aquesta part del camí. [1h 15 min; 849 m] desemboquem al pla de Sous, som davant de les runes de l'impressionant monestir de Sant Llorenç del Mont (foto). Parem el crono per a fer una breu visita, bé s'ho val.
Retrobem el camí sobre la part alta del monestir (angle W) i seguim les fites de pedra a dins del bosc, travessem la carretera asfaltada al Mont i seguim amunt pel sender.
[1h 20 min; 894 m] Bifurcació de senders, les fites de pintura menen a la dreta, les de pedra a l'esquerra. Tan se val, potser és més còmode pujar per l'esquerra (terreny més ferm) seguint les fites de pedra i baixar seguint les marques de pintura. [1h 30 min; 962 m] Coll de les sorreres, pal indicador. El camí gira a la dreta (N), a partir d'aquí va a buscar la carretera, que segueix uns metres fins una corba a l'esquerra on abandonem l'asfalt seguint el corriol senyalitzat que passa a la vessant nord, per tornar a trobar-nos la carretera ja a l'entrada del recinte del santuari. [1h 50 min; 1105 m] Santuari del Mont (foto).
Parem el cronòmetre, hi ha qui voldrà fer una foto i baixar (¿?), qui preferirà visitar el Santuari o qui, milord encara voldrà dinar o, fins i tot, dormir a l'hostatgeria [972 193 074 i rcuriareial@gmail.com]. Sigui quan sigui que decidiu tornar, la baixada la iniciem sobre les nostres passes fins arribar a Sous [2h 20 min; 849 m], passat el monestir seguim uns 800 m carretera avall (SE) cap als cingles i font de la pastora i encara una mica més fins a trobar un corriol a mà dreta [2h 30 min: 800 m] marcat amb senyals de PR (groc i blanc) que ens durà fins el punt d'inici on hem deixat el cotxe [3h 20 min: 352 m]


JORNADA 2. BESTRECÀ PER LA CRESTA DEL GALL I HORTMOIER
Hi ha diverses ressenyes que parlen del Bestrecà però la que ens va sembler més atractiva va ser la que publica el bloc d'Excursions Muntanyenques. Intentarem completar la informació, fonamentalment fotogràfica, amb una descripció de l'itinerari i les dades sobre el temps invertit.
Algunes recomanacions abans de posar-s'hi. Descarteu-la si es preveu mal temps. Carregueu bé d'aigua i crema solar. És una excursió ideal per aquells dies de temps brillant que ens regalen els mesos freds a casa nostra. Tot i que el recorregut pot classificar-se com un II/II+ en algun punt pot ser d'ajuda una corda per a que els menys intrèpids salvin algun pas d'aspecte més aeri. Nosaltres, que sempre duem una corda, unes cintes, uns quants mosquetons i un rappel·lador la varem usar en un pas.
Distància: 14,6 km
Temps: 7h 27min
Desnivell positiu: 887 m

APROXIMACIÓ Arribem a Oix per la carretera GIV-5221 que hi arriba des de la N-260z al quilòmetre 76,4 a tocar del pont sobre el Fluvià. Un cop a Oix seguim en direcció Beget (E), passarem al costat del castell d'Oix i, aproximadament als 700 m des d'Oix trobarem un trencall a mà dreta cap a Can Pei, Mare de Déu d'Escales i Hortmoier. Seguim la pista segons ens permeti el seu estat i el nostre vehicle, trobarem diversos petits plans a una i altra banda per aparcar. Nosaltres, sense 4x4 i amb força fang al camí no vam fer poc més d'un quilòmetre de pista.


[0h; 372 m] Camí d'Hortmoier prenem el camí en direcció est al costat de la riera d'Oix, passarem pel Pont Trencat [0h 15 min; 346 m] i tot seguit, el sender que duu cap al santuari de Mare de Déu d'Escales que deixem a la dreta. Seguim pel camí principal que comença una pujada marcada en direcció nord. Entrem en un estret que forma la riera de Beget en aquest punt. Tenim a la nostra dreta El Ferran i a l'esquerra la serra de Romagueres i la Cresta del Gall. [0h 25 min; 381 m] Grau d'Escales. En el punt més estret del pas unes fites de pedra ens marquen l'inici de la cresta deixem la pista i ens enfilem per l'estret sender. Al cap de pocs minuts ja és evident a la nostra dreta la paret de roca que haurem de superar allà on puguem per guanyar la cresta. [1h 5 min; 544 m] Cresta del Gall (fotos) a partir d'aquí caldrà anar superant els diferents obstacles ara grimpant per la pròpia cresta, ara flanquejant per un costat o l'altre. És una progressió lenta i entretinguda. A la dreta, l'amagada vall d'Hortmoier, als peus del Comanegra, ens va descobrint els seus racons a vista d'ocell. 
[3h 25 min; 926 m] Cresta de Bestrecà. En un canvi gradual hem anat deixant el contacte amb la roca per endinsar-nos en una bosquina d'alzines nanes. Hem deixat la cresta del Gall i entrem a la cresta del Bestrecà. El camí segueix essent accidentat, amb contínues pujades i baixades però no tant aeri, des d'algun punt alt podrem albirar el cim del Bestrecà, al final de la cresta. No val abaixar la guàrdia, per caminar en aquest terreny cal estar ben atent per no torçar-se un peu; nosaltres vam invertir una hora en cobrir el proper quilòmetre i mig, gairebé pla. [4h 30 min; 998 m] Camí d'Oix (foto) per l'esquerra ens arriba un sender ben fresat i senyalitzat amb pintura blava, és el camí que puja des de l'ermita de Sant Andreu, coll de Bestrecà i Oix. Nosaltres seguim en direcció oest però a partir d'aquest moment el camí és més còmode, ja som a prop del cim. [5h 00 min; 1056 m] Bestrecà

El cim és ocupat per les runes del castell homònim que haurem de travessar per arribar al vèrtex geodèsic. Després d'un breu descans per a fer un mos (des del cim no hi ha vistes doncs és tot ple d'alzines) reprenem el sender en direcció NW seguint fites de pedra i marques de pintura. El camí travessa una tartera de blocs petits per a endinsar-se seguidament en un alzinar de muntanya amb boixos. [5h 35 min; 873 m] Coll de Rabassa En aquest punt trobem una bifurcació, en sender de l'esquerra porta al Coll de Bestrecà i a Oix, nosaltres prenem la branca de la dreta endinsant-nos a la Vall d'Hortmoier. El camí baixa emboscat, és un camí tou i fàcil de fer que ens compensa de l'empatx de roca que ens hem pres [6h 00 min; 660 m] Feixanes, el paisatge s'obre en uns prats en terrasses i podem admirar els dos gegants contraforts del Comanegra, el Turó de'n Xa i el Tossal de Meians les parets dels quals semblen caure a plom sobre Hortmoier. 
També podem admirar l'esmolada cresta d'on venim. Seguim baixant cap a Coll Joell [6h 20 min; 495 m] (foto) desemboquem a les runes d'una antiga casa als peus del camiral convertit avui en el GR-11. Travessarem els terrenys d'Hortmoier deixant a la nostra esquerra, a l'altre banda de la riera de Beget, un parell de cases habitades a l'entorn de l'església de Sant Miquel. El camí segueix en direcció est i, més endavant sud-est seguint la riera [6h 55 min; 365 m] Pont sobre la riera de Beget el GR-11 segueix a l'est, travessant la riera, en direcció a la casa del Samsó i Talaixà (refugi lliure), nosaltres seguim per la pista principal, deixant el GR i, pel pas dels Lliberals entrem de nou al Grau d'Escales [7h 5 min; 381 m] tancant el cercle. Ens queden uns pocs minuts per arribar on vam deixar el cotxe [7h 27 min; 372 m].





JORNADA 3. EL CROSCAT

L'excursió d'avui la comencem i acabem al nostre allotjament al càmping La Fageda. No hi ha, doncs, aproximació.

Distància: 8,8 km
Temps: 2h 20min
Desnivell positiu: 400 m

Sortim des de la porta del càmping [0h 00 min; 529 m]. i prenem la pista asfaltada que el rodeja allunyant-nos de la carretera GI-524/C-757 entre Olot i Santa Pau. A uns 200 m, just al límit del camping, a l'alçada dels contenidors de la brossa (esquerra, S) trobem a mà dreta un camí tancat [0h 3  min; 542 m] amb una cadena, és l'itinerari 1 del parc de la zona volcànica de la Garrotxa que seguirem en part endinsant-nos per una densa roureda. Arribem a una cruïlla [0h 8 min; 570 m] prenem el sender de l'esquerra, (E) senyalitzat, cap al Croscat fins a desembocar en una pista asfaltada [0h 18 min; 572 m] que seguim a l'esquerra (NE) passant per davant d'una empresa de vols amb globus. Al cap d'uns 300 m el paisatge emboscat s'obra, apareix el camí d'accés a La Pomareda (esquerra) i, enfront, un rètol que ens anuncia que entrem al paratge protegit del Croscat. Just en aquest punt, a mà dreta (SE) un corriol s'endinsa en el bosc, el seguim ben aviat el camí ressegueix paral·lel a la tanca de l'empresa dels globus aerostàtics fins que se'ns ofereix un corriol a mà esquerra (E) [0h 26 min; 600 m] que puja decididament fins un balcó sobre la pedrera de greda i tot seguit a les runes de l'antiga torre de telègraf que hi ha al cim del volcà [0h 51 min; 765 m]. 
Al peu de la torre un camí ben fresat ens retorna en tres llaçades a la base del volcà no sense oferir-nos la possibilitat d'acostar-nos als marges de la pedrera per a veure-la de prop (foto) 
A la base del volcà defugim els senders més transitats i en prenem un que gira a l'oest dins del bosc per rodejar Can Xel i creuar la carretera GI-524 davant de Can Bastants, a l'antic agregat de Sant Miquel Sacot [1h 20 min; 610 m] acostar-nos a Can Formiga per a gaudir del contrast de colors que ofereixen prats, alzinar, fageda i roureda i enllaçar amb el camí que, venint de Can Xel, porta cap al GR-2 pels paratges de La Devesa (foto) i Cal Sastre resseguint la base del volcà del Puig de la Costa. La marrada per la plana pot ser tant llarga com ens plagui. Nosaltres, al trobar l'asfalt de la carretereta que va per la Fageda [1h 40 min; 570 m] vam girar nord un altre cop per, seguint els senders més transitats de la Fageda de'n Jordà, arribar fins a l'aparcament i centre d'informació de Can Serra [2h 05 min; 562 m] on trobarem l'inici i final de l'itinerari 1 que seguirem fins a la cruïlla on vam passar un parell d'hores abans i continuar per la roureda fins al punt d'origen al càmping [2h 20 min; 529 m] .



19/9/15

Tossal de les Víudes

El Tossal de les Víudes es un cim encinglerat de 1379 m, inclòs al llistat de 100 cims de la FEEC, al límit entre Solsonès i Berguedà*, punt culminant de la serra de Bastets, als peus de la serra de Busa 150 m més alta. Si busqueu ressenyes trobareu que la majoria parlen de pujar per la cara nord, des d'Aiguaviva, a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall, és un camí força directe i dret que se sol combinar amb un llarg retorn per Valielles. Nosaltres us en proposem una ruta ben diferent, des del sud, amb atractius per a tothom (track).

Aproximació: Comencem la caminada a Sant Pere de Graudescales. Una autèntica joia del romànic català amagada al peu d'un petit congost sobre la Valldora. Per arribar cal que prengueu la carretera C-26 entre Berga i Solsona i, al quilòmetre 119,5 gireu al nord (dreta si veniu des de Berga) per la pista (asfaltada) de la Valldora. Nosaltres, però, us suggerim arribar-hi des de Manresa i Cardona (veieu les indicacions a la ressenya sobre Busa). Un cop a la pista de la Valldora l'heu de seguir en direcció nord, en paral·lel al riu, durant uns 10 km descartant els camins que s'enfilen a una i altra banda. Quan, arribats al veïnat de la Valldora, s'us acabi l'asfalt seguiu per la pista de terra dos quilòmetres més fins una desviació a l'esquerra que, atravessant el riu per un pont de fusta, us acostarà a l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales. Uns metres abans del monument hi ha una zona per aparcar on hi caben tres o quatre cotxes.
En aquest punt tenim dos elements a visitar, la pròpia església de Graudescales i l'estret de Valielles, el pas que forma la Valldora al separar les serres de Busa (W) i els Tossals (E). Podeu arribar a l'estret seguint al nord pel camí que rodeja l'àbsis de l'església. Us recomanem que feu la visita al tornar doncs a més d'un li vindrà de gust refrescar-se al riu.

Iniciem la marxa des de la mateixa porta de Sant Pere de Graudescales [0h; 823 m] on veurem un senderó que s'enfila cap a Busa per un bosquet de pins en direcció W; el seguim fins a una cruïlla senyalitzada [13 min; 915 m], un cartell escrit a mà ens indica el camí cap a Sant Andreu de Valielles. Deixem el sender de Busa i prenem el de la dreta cap a Valielles. Guanyem alçada de forma decidida alhora que sortim del bosc per entrar en un terreny rocalllós, als peus apareix Sant Pere de Graudescales i el riu. [24 min; 1009 m] Forta corba a l'esquerra, passem a l'obaga, uns metres més endavant, en un impressionant mirador, tenim les millors vistes sobre el paratge on hem iniciat la marxa alhora que, al nord, ens apareix el nostre objectiu a l'esquerra de la serra de Bastets. Planegem una estona a l'entorn dels 1000 metres dins de la fageda abans de començar el descens. El sender és ben evident i està reforçat amb algunes marques de
pintura verda. En poca estona perdrem la meitat de l'alçada guanyada fins que atravessem el torrent de Vilamala [55 min; 905 m]. Amb un parell de llaçades el camí s'enlaire lleugerament sobre el torrent per la banda de solana, som de nou entre pins, fins que en una clotada apareix una vegetació clarament diferent: boixos (Buxus sempervirens), boixos gegantins, diuen que els més grans d'Europa. 
La boixeda de Valielles [1h 14 min; 980 m] atrau afeccionats a la botànica d'arreu per a veure com un arbust que normalment no passa dels dos o tres metres arriben aquí al doble d'alçada.
Al sortir de la boixeda som ja en els camps del mas de Valielles [1h 20 min; 1013 m], principal mas de la zona. Es tracta d'un conjunt format per casa, pallissa, cobert, capella i cementiri. Passem pel camí que voreja la capella de Sant Andreu i prenem el camí que puja al NW. El camí, que està fitat amb pedres, ressegueix el marge d'uns camps i entra al bosc al peu de la serra de Bastets que ressegueix d'est a oest. [1h 34 min; 1080 m] Arribem a una gran fita que ens marca un corriol a la dreta (N) que s'endinsa al bosc i en una curta però intensa pujada ens duu fins al Grauet [1h 50 min; 1170 m]. Mentre recuperem l'alè veiem enfront a la dreta un sender ben marcat, és el sender que arriba des d'Aiguaviva i, creieu-me, és força més dret que el que acabem de fer, mentre que a la nostra esquerra (W) veurem unes fites de pedra sobre la roca: aquest és el camí que hem de prendre. El camí, a vegades mig tapat pels arbustos, a vegades per sobre la roca pelada, segueix cap al cim a prop de la carena. Aneu atents a les fites doncs el camí no sempre és clar i no és bon lloc per perdre's.  


[2h 13 min; 1276 m] Arribem al peu d'un ressalt, cal grimpar agafats a unes branques o be, rodejar l'obstacle per l'esquerra (fites ben visibles sobre la roca), preneu-ne nota pel retorn. El sender s'enfila tot seguit per un segon resalt a la dreta amb un parell de boixos ben estratègics per a agafar-vos a les seves soques. Superat aquest obstacle ens situem ja sobre la mateixa carena [2h 20 min; 1313 m] és un tram aeri que es salva sense problemes fent atenció on es posen els peus. El tram de carena, dos-cents metres mal comptats, acaba en una terrassa [2 h 30 min; 1355 m] que ofereix unes magnífiques vistes sobre l'embassament de la Llosa del Cavall, des d'aquest punt ens resta superar un curt tram herbós, a la nostra esquerra per arribar al Tossal de les Víudes [2h 35 min; 1370 m]

El cim és bicèfal, primer coronem el cim N, de 1371 m i salvant un minúscul coll arribem al cim S, de 1368 m on hi ha les restes d'una creu de fusta. Les vistes són magnífiques: la vall de Valielles que hem atravessat, els Llengots, una serra amb multitud d'agulles que baixa des d'on som fins a l'embassament, la serres de Querol i el Port del Comte, El Verd, Pedraforca, Ensija, Rasos, els Tossals... però, sobre tot, la paret de Busa que ho presideix tot et fan sentir en un lloc ben especial.

Pel retorn seguirem el mateix camí amb alguna nota a considerar:
[2h 50 min; 1313 m] Al final de la carena, desgrimpeu el primer tram i eviteu el segon rodejant la roca, hi ha un senderó amb algunes fites que us evita la desgrimpada.
[3 h 10 min; 1145 m] Passat el Grauet, ja al bosc, el sender fitat baixa suaument, aneu amb compte per prendre el corriol a la dreta per on heu pujat. Si no, fàcilment us trobareu a un camí sense sortida i haureu de recular. Hi un parell de senders fitats però el primer que trobareu (el de la pujada al nostre track) és el més còmode.
[3 h 55 min; 980 m] La boixeda de Valielles és el lloc òptim per a fer un mos en un dia calurós però l'aigua l'haureu de posar vosaltres, la font és en runes i no raja.
[5 h 15 min; 823 m] Sant Pere de Graudescales. Segur que ara us vé de gust baixar al gual del riu a refrescar-vos.


* Valielles és un enclavament del municipi de Montmajor situat entre Guixers i Navès. Alhora és un troç del Berguedà rodejat completament pel Solsonès i per tant és un fragment de la província de Barcelona en mig de la de Lleida. Sobre l'origen d'aquest emplaçament us recomanem que llegiu l'article a la Viquipèdia.