A casa nostra, hem pujat a veure els naixedors dels principals rius. De la Garona i la Pallaresa al Pla de Beret, de la Ribagorça a Conangles, del Segre a la Culassa, del Ter a Ulldeter, la Todera a Sant Marçal, de la Muga sota el puig de la Llibertat…També hem anat a les fonts dels principals rius peninsulars: Ebre, Duero, Tajo, Xúquer, Guadalimar (després, Túria) i a conèixer alguns dels seus afluents: Matarranya, Cabriel, Cuervo, Mundo, Ebron, Tastavins, Guadalope… cada un d’aquests noms m’evoca caminades i un bon grapat d’elles associat, de nou, a la mà humana, fent transitable congostos que semblaven impenetrables.
Parlo de les passarel.les. A part de les eminentment turístiques, com les de la Fou i Kakueta, coneixiem les de Carança, totes elles al vessant nord del Pirineu. Fora del Pirineu, i prou a prop de casa, hi ha una zona rica en aquestes instal.lacions: Terol (Teruel existe!). A part de les Gúbies del Parrissal, al Port, on ara cal demanar tanda, hem fet itineraris equipats a la serra d’Albarrassí (Calomarde, Tormón…) i també al Maestrat (Aliaga, Montoro…). És evident que l’origen d’aquestes vies és atraure el turisme a zones prou deprimides econòmicament però no espereu trobar massificació. Fins i tot en dies punta, si feu horari de muntanyenc no us trobareu els primers visitants fins que estigueu de retirada i, a més, la majoria es conforma amb un tastet. Els tresors amagats al fons dels estrets seran només per vosaltres.
Dos consells, encara que sigueu molt a prop de l’aigua no és fàcil que us en pugeu servir, porteu aigua. I si no voleu passar per turistes, aneu equipats com cal: bon calçat, roba d’abric, crema solar (dins dels congostos pot fer molt vent o picar el sol de valent) i casc (mai no sabeu qui o què camina per sobre vostre). Aneu a provar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada