Avui hem revisitar El Mont. Per pujar al cim, des de Beuda, anavem equipats amb tot allò que cal: un grup de hienes, un parell de guepards, dracs de diferents tipus: els negres, amistosos, i altres de diferents colors i no tan amistosos, un megalodon, una titanoboa, un messosaure, un monstre de Gila, un estol de nyus, cocodrils d’aigua salada, cotxes articulats, una barca i un submarí. Tot, ben empaquetat, a la imaginació del nostre net. A més, net i avis duiem a les nostres motxilles roba d’abric, aigua, menjar, plànols, brúixoles…l’equip habitual.
Vam deixar el cotxe a l’aparcament senyalitzat que hi ha a la carretera GI-5235. I vam prendre la pista cap a Can Coromina fins que, en un gir a la dreta, un sender a l’esquerra (N) ens endinsava al bosc.
Passem una primera cruïlla (pal indicador, El Mont) i continuem de front (N) cap al Castellot (indicador de fusta). El sender entra al torrent de Ca n'Oliveras o riera de Capellada, que creuem en una fondalada, i seguim les marques groc/blanc del PR. En una noca cruïlla senyalitzada deixem el sender cap a els Portells (dreta) i seguim el de mà esquerra (O) cap al Castellot. El camí puja de valent en curtes llaçades dins l’alzinar fins un collet entre blocs de roca, quan comencem a baixar de l’altre costat un senderó a mà esquerra ens convida a enfilar-nos a l'esquerra cap al castell que amb prou feines es veu entre les capçades. El sender en duu a una estreta balconada, a mà esquerra (SO) un corriol accedeix al recinte del castell, hi molt poc a veure pels no experts i no compensa el risc d’accedir a unes runes inestables amb un infant. Ens conformem amb les vertiginoses vistes des del replà.


Superat aquest entrebanc, el sender es decanta a la dreta i entra en un terreny més pla amb restes d'una gran construcció. Es tracta del Monestir de Sant Llorenç del Mont (860 m), una abadia benedictina creada el segle IX i que es va mantenir fins al segle XVII quedant només la parròquia de Sant Llorenç de Sous, annexa a l'anterior i únic edifici cobert del conjunt actual.
Arribats en aquest punt, un segon esmorzar i una pregunta. Vols que tirem avall o vols contiuar cap al cim. El nét mira un costat, a l'altra i demana continuar.
Creuem la caretereta asfaltada que duu al Mont i prenem un sender senyalitzat pel bosc (N). Hem deixat l'alzinar i som ara en un bosquet de pi roig. El camí, costerut, va a buscar un vell sender, ple de pedra solta, que ens durà cap a un collet, al nord del Turó de Montjuïc (976 m) a la dreta del qual el camí continua en un sender que serpenteja amunt. Sortim de nou a la carretera que seguim en pujada, a la dreta (E) fins que en un revolt un senyal ens marca la presència d'un senderó que ens durà fins al cim d'el Mont (1113 m).

Baixem sobre les nostres passes fins a Sant Llorenç i aquí seguim carretera avall, sota el Roc de la Pastora (font), seguim uns 250 m més per la carretera fins que, a la dreta, senyalitat, trobem un sender que tira avall. El prenem. És un sender de bon caminar i prou directe que ens durà fins al Camí de Ca n'Oliveras per on, en uns 200 m, ens torna al punt d'origen amb tots els animals fantàstics que ens han acompanyat i un altre cim al sac particular del menut de casa.
Jornades: 1 Distància: 9,2 km Desnivell acumulat (+i-): 1522 m Temps invertit: 3h 17 min. Temps total 5 h 29 min
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada