23/9/24

Tardor

S'ha acabat l'estiu i ja estem en mode tardoral. A les muntanyes de casa nostra pluvisqueja, més que ho ha de fer, els boscos estan assedegats i els embassaments massa baixos. Ha de ploure molt més, per a que es pugui aprofitar cal que plogui suau durant molts dies. Cap problema, evitarem els camins massa relliscosos i triarem el calçat amb les soles amb millor estat. La roba de pluja sempre és a la motxilla.
Acaba l'estiu i toca fer balanç de les vacances. Pels que, si o si, hem de fer-les a l'agost ens toca compaginar les ganes de pujar muntanyes amb la calor, l'eixut i la massificació. Diuen que ha estat una reacció a la pandèmia, sigui quina sigui la causa la veritat és que a la muntanya hi ha molta més gent que abans. Cal triar bé les caminades per a no quedar atrapat en una romeria. Sóc afeccionat a la fotografia i no m'agrada fer fotos a la gent, espero el que calgui per a que no hi hagi ningú (massa) visible als meus enquadraments. 

Enguany hem pujat muntanyes a l'entorn de la Vall de Boí i als Écrins. Cada vespre hem comparat diversos models méteo per afinar en la previsió per l'endemà i cada matí ens hem posat en marxa a l'alba per poder fer les pujades abans que el sol escalfés massa. Tot i amb això, la calor ens ha obligat a modificar els nostres trajectes per assegurar-nos la refrigeració i l'aport d'aigua. Hem carretejat a diari material de seguretat que no hem hagut de fer servir, molt pocs dels que ens hem creuat anaven equipats com nosaltres. No em considero poruc per rodejar una gelera duent a la motxilla grampons, piolet, casc, corda... mentre altres hi accedeixen en sabatilles. No és excessiu dur full de mapa i navegador mentre la majoria s'orienten (¿?) amb el mòbil. 

Aquesta setmana es presentarà un programa de TV de falsa realitat d'aventures per la muntanya. Dic falsa realitat per què a la pantalla ningú no veurà allò que hi ha darrera de la càmera; cada concursant va acompanyat dels tècnics que fan l'enregistrament (obvi) i d'un guia de muntanya, per si res es torça (necessari). A la realitat d'aquest estiu hem vist molts afeccionats a la càmera però poquissims guies. Cal fer molta pedagogia. Sempre que hi ha un rescat a la muntanya la premsa parla de la gran espertesa dels accidentats. Permeteu-me que ho dubti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada