Costabona 2 x 100 cims

El passat cap de setmana el nostre fill petit (15 anys acabats de fer) va assolir el seu objectiu de l'any; completar per segon cop el repte dels 100 Cims de la FEEC. El primer centenar el va assolir amb 12.

El cim que tanca aquest segon centenar ha estat el Costabona, un cim al que ja va pujar amb poc més de tres anys però llavors els "100 cims" no havien començat. La veritat és que li feia molta mandra pujar un cim que "ja tenia" però érem a la zona, amb temps, méteo i estat físic al nostre favor de manera que, per què no?

D'aquella primera ascensió en tenim un record nítid. Vam pujar tota la família des de la collada fonda. Abans d'arribar a la font els núvols van presentar-se a l'entorn del cim però, coneixent prou bé el camí, totalment fitat i sense perdre el contacte visual entre nosaltres vam seguir endavant.

Al cim vam trobar un grup d'homes esmorzant. Acompanyat d'una dona i tres infants vaig ser objecte de nombroses burles masclistes "això és cosa d'homes", "les dones i els nens haurien de quedar-se a casa", "aprèn de nosaltres que avui dinarem paella i no, com tu, entrepans" i altres perles. Vam aguantar en silenci la demostració d'estupidesa fins que els "milhomes" van marxar a continuar la seva ruta. Un cop sols vam fer unes fotos de record on podreu distingir el menut, a la dreta de la foto (sí, així de petit, i sense ajuda ni al pujar ni al baixar). Vam deixar allunyar-se la poc desitjada companyia abans de començar el nostre retorn. Jo vaig quedar una mica enrere amb el xaval doncs el terreny i la visibilitat no era per a còrrer. La boira s'havia anat espessint. En arribar al coll de Pal vam sentir veus demanant ajuda. Pel walky-talkie vaig demanar les noies que ens esperessin a la font mentre el noi i jo esbrinaven què passava. 

Uns excursionistes havien perdut el camí i demanaven a crits si hi havia algú i si sabiem on quedava el GR. És clar, vaig respondre, als nostres peus. A crits van demanar que no em mogués i seguís parlant-los per a recuperar el camí, així vaig fer. El meu fill plantat al GR, immòbil, atent a les meves instruccions i jo unes passes endavant, encara a la seva vista per a fer de pont amb els extraviats. Poc a poc vaig començar a albirar les siluetes entre la boira. Ells ja em podien intuir. Llavors vaig sentir amb claredat un comentari que es feien entre ells "Quina vergonya, que ens hagi de rescatar un nano de tres anys".


Doncs aquell nano ha crescut i ha tornat a pujar el mateix ara amb bona visibilitat. Al nostre entorn un munt de cims coneguts: Pic de la Dona, Bastiments, Freser, Infern, Gra de Fajol, Les Borregues, Balandrau, Taga, Puig Estela, Les Agudes (aquí als peus, sobre Setcases), Les Agudes (les altres, al Montseny), Puigsacalm, Bassegoda, Comanegra, Puig Neulòs, Roc Comptador, Canigó...i molts d'altres. Amb aquestes vistes el cim sap el doble de bé, sensació de feina feta i alhora pensant en quina serà la nostra propera excursió.