Relleu

Han estat més de vint-i-cinc anys preparant excursions setmana rere setmana; pensar punts d’interès, l’itinerari, on parar a jugar, on fer aigua... Anys d’ensenyar els fills a reconèixer plantes i aprenent amb ells a reconèixer rastres, a llegir mapes i usar la brúixola, a interpretar el significat d’uns núvols o del color del cel. Anys observant al cèrvol o la llúdriga, sempre en família. I la meitat d’aquest temps, compartint-ho a travès d’aquest blog amb altres, coneguts o no, que desitgessin fer excursions amb infants.

I hores d’ara, mentre la filla gran cova el primer de la propera generació el altres dos ens han fet veure el resultat de tot allò. La mitjana, preparant-nos un parell de jornades d’alta muntanya als entorns de la Maladeta i guiant-nos amb eficàcia sobre prats, caos de roques o neu. El menut, exercint d’atent acompanyant, indicant a sa mare on posar cada mà i cada peu per a superar amb facilitat la canal diagonal dels pics de Russell i desgrimpar per la bretxa sense angoixar-se per la proximitat del buit. Veient caminar tots dos germans, decidits i segurs, per l’aresta del Vallibierna m’he sentit patós.

Està clar que m’han superat, ara són ells els que tiben del carro. Us ho explico amb números? Aquest estiu hem pujat 4 tresmils, la filla 16. Haurem caminat prop de dos-cents quilòmetres de senders, ella ho triplica. Mentre escric això, el fill petit és passant una via ferrada que mai no hem fet. Quan torni em dirà si tinc prou nivell per a fer-la. Les tornes han canviat. Hem passat el relleu.

Seguirem, això si, caminant per muntanyes de casa i forànies. Recollirem les ressenyes de les millors per a seguir-les compartint amb altres excursionistes, amb o sense infants. I sempre que poguem gaudirem de fer-ho en companyia de la família.