Enclavaments

Avui he pujat un sostre comarcal, concretament el del Pla d’Urgell. Gairebé el sostre comarcal més baix del país.

Si mireu a la Viquipèdia us dirà que el sostre comarcal del Pla d’Urgell és el Tossal de l’Infern (301,4 m) a Torregrossa. És fals. El punt més alt de la comarca és Lo Tossal (347,5 m) a L’Aguilella, al terme de Barbens.

L’Aguilella és un enclavament, un petit territori de Barbens, poc més de 3 quilòmetres quadrats, situat entre els termes de Tàrrega, Anglesola i Tornabous. Si la paraula enclavament no us diu res us en poso tres noms d’enclavaments que segur que heu estudiat a l’escola: Ademús, Treviño i Llívia. Un enclavament és un territori que pertany a un municipi, comarca, autonomia o estat amb el que no manté contacte. N’està isolat. A Espanya hi ha 17 enclavaments provincials. A Catalunya en tenim 77 enclavaments municipals, fragments d’un municipi que no tenen contacte amb la resta del terme.

Hi ha casos sorprenents com Tremp, format per quatre enclavaments, un d’ells el cap de municipi que és un enclavament dins de Talarn sense contacte directe amb la resta del seu terme. Barcelona té un enclavament a Collserola (la peça de Can Mallol). La majoria dels enclavaments a casa nostra tenen a veure amb la història medieval, amb petits dominis feudals disseminats, un castell, un mas que, en formar-se els municipis, van arrosseguas antigues possessions de la baronia corresponent.

El terme de Montmajor (Berguedà) té tres enclavaments força allunyats del cap de municipi. Un d’ells, Valielles, encaixat entre les serres de Busa i Bastets i amb poc més de 3 quilòmetres quadrats, és rodejat per territoris del Solsonès (Guixers i Navès) i, per tant, és alhora un enclavament municipal, comarcal (Berguedà dins del Solsonès) i provincial (Barcelona dins de Lleida). Podeu conèixer Valielles, per exemple, seguint la nostra ruta al Tossal de les Víudes des de Sant Pere de Graudescales.

I si us venen temptacions de dir allò de “això, fora, no passa” us aconsello consultar el cas de Baarle-Duc (Bèlgica) i Baarle-Nassau (Països Baixos) amb enclavaments dins d’altres enclavaments i cases per on passa la ratlla fronterera. Hi ha establiments que, quan arriba l’hora de tancament en un estat, mouen les taules dins del local per poder seguir atenent al públic a l’estat veí.

Veieu: B. Tertrais; D. Papin. Atlas de las Fronteras, muros, conflictos y migraciones. Cátedra. 2018