22/9/13

Àger

La vall d'Àger té una oferta per als amants de l'aventura difícil d'igualar.
La muralla del Montsec d'Ares, lloc d'enlairament de parapents i ales delta; els pantans de Camarassa i Canelles que tanquen a llevant i ponent la vall i la seva oferta d'excursions en canoa i caiac; la fauna (molt especialment les gran rapinyaires); la geologia; la història amb el centre de la vil·la d'Àger i la seva col·legiata de Sant Pere; les ermites a la muntanya; les coves; els camins, la gent de la zona, de tracte sec però amical fan impossible fer només una excursió a la vall. Per molt que facis sempre queda molt més al tinter.
Nosaltres ja hem perdut el compte de les visites a Àger, i aquest cop hem anat acompanyats.
Quatre famílies amb sis nens i nenes entre els 7 i 12 anys hem dedicat un cap de setmana a recòrrer la vall d'Àger. Us en fem un resum.

Jornada 1 al matí. La Pertussa i Teletubbies
La Pertussa és una ermita a prop de Corçà, sobre la cua del pantà de Canelles que haureu vist en mil i una fotos. És impossible no admirar la perícia dels que van aixecar aquest petit temple al damunt d'una petita roca rodejada d'estimballs de vertígen.
La Teletubbies és una via ferrada pensada especialment per als més petits. No sabeu què és una via ferrada

Es tracta d'un recorregut per parets, canals i altres elements predminantment verticals del paisatge, equipats amb estreps, cadenes, clavilles... per agafar-se i amb una línia de vida, un cable on fixar el nostre equip de seguretat per a evitar caure. Per a fer vies ferrades cal tenir nocions elementals d'escalada en roca i dur, al menys, arnès, doble ancoratge amb dissipador i casc (d'escalada, els de ciclista generalment no són adequats). És recomanable dur també mitons i una baga amb mosquetó per a fixar-nos quan parem a descansar. Abans de fer una ferrada cal documentar-se sobre la seva dificultat, equip necessari i estat de conservació. Hi ha ferrades que inclouen ponts tirolesos i cal dur politxa o que inclouen un rappel i és necessària la corda i, al menys, un vuit. Si no els dueu podeu tenir seriosos problemes. Millor que us inicieu amb persones experimentades que coneguin el lloc i la tècnica i us puguin ensenyar les quatre normes fonamentals per a progressar en una paret.

Us deia que la Teletubbies és pensada per a la canalla, hi trobareu preses amb forma de dofí o estrella que fan la delícia dels nens. Tots els elements estan dimensionats per a infants però és prou aèria i espectacular per a que molts grups d'adults la pugin. És molt adequada per a iniciació ja que la disposició dels ancoratges permet anar força a prop l'un de l'altre de manera que ningú pot sentir-se desprotegit. Nosaltres ja hi haviem estat tres o quatre cops i aquest cop varem anar amb dos adults i dos nens que no havien fet mai cap ferrada i van passar-la amb nota. Tant els va agradar que, en acabar, van enllaçar amb la ferrada Olmo Soler de menys dificultat però més llarga que la Teletubbies.

Jornada 1 a la tarda. Sant Alís.
Després de dinar a l'ombra d'una alzina a la vista de la Pertussa emprenem camí cap a la part més alta de la serra. Amb els cotxes seguim el carrer de les Fontetes que des de Àger ens duu al coll d'Ares, la carretereta passa per davant del cementiri de la vil·la, una necròpol·li medieval i les instal·lacions que l'Agrupació Astronòmica de Sabadell hi té per a veure l'univers. Dels que miren cap a dalt passem als que miren cap avall. A pocs metres del coll deixem els cotxes a l'aparcament dels parapentistes i durant una bona estona observem com aquests valents preparen els seus aparells i es llencen al buit per a aprofitar els corrents tèrmics que els permetran enlairar-se encara més. Aterraran a Àger, 1050 m per sota nostre. Després de gaudir de l'espectacle d'aquests ícars moderns prenem el sender carener en direcció est per a assolir el cim de Sant Alís, el punt culminant de la serra. És gairebé una pasejada però després de l'exercici fet a les parets de la Pertussa ens ho podem permetre. Des de la carena, pel costat nord, veiem les serres del Turbón, Maladetes, Tuc de Molieres, Besiberris, les mil-i-una puntes del parc d'Aigüestortes, el Sotllo, la Pica i els seus bessons Verdaguer i Montcalm, l'Orri, el cap de Boumort, les muntanyes d'Alinyà i el Port del Comte, el Cadí fins a tancalaporta i tants d'altres.... Al cim, unes fotos de grup i tornem cap als cotxes que cal plantar les tendes. Des de l'aparcament al cim hi ha 35 min de passejada, idèntic temps per a la tornada, si voleu una proposta alternativa per a pujar a Sant Alís, en trobareu una en aquest mateix bloc
Sopar i dormir al càmping Vall d'Àger, al costat del punt d'aterratge dels parapents.

Jornada 2. Montrebei.
Tot i que podriem haver escollit altres excursions tots vam estar d'acord en tornar, un cop més, a Montrebei. Paga la pena. L'entrada des del Sud, per la Pertussa, és una experiència inoblidable. El camí no té pèrdua i les escasses cruïlles estan perfectament senyalitzades. Les indicacions de temps són vàlides (anar, travessar el congost i tornar us pot portar unes cinc hores, unes dues hores d'aproximació, mitja hora per fer el congost i dues hores i mitja més la tornada). 
Vam recòrrer encara amb la fresca del matí el tram per la Pardina, el Mill i fins al mas de Carlets per a tot seguit endinsar-nos al congost. Allà trobem dos recorreguts equipats; el propi congost, amb un cable passamà a la paret que proporciona una agradable sensació de seguretat i, uns metres més endavant, on les cadenes i grapes ens permeten superar els 150 metres de desnivell que hi ha des del camí nou del congost (recordeu que hi ha un camí vell, més avall, que queda submergit quan el pantà de Canelles és ple) fins a la cova Colomera. ATENCIÓ: Eviteu pujar si plou o el terreny és mullat, l'entorn de la cova pot ser molt relliscós. Només es pot accedir a la boca de la cova, la resta és tancada per a protegir el jaciment arqueològic que hi conté, en procés d'excavació.
A la tornada un petit grup ens vàrem escapar a veure el pont que s'ha estès al congost del Saguer. És un pont penjant que permet arribar a la riba aragonesa i obre l'accés al congost des de ponent. Un complex sistemes de passeres suspeses a la paret de la cinglera permeten superar aquesta i arribar fins al camí a Montfalcó.
A ple sol, al pic de migdia, vam optar per no pujar la cinglera i després d'atravessar el pont vam recular. Les vistes des del pont són magnífiques i el seu impacte mínim. Una altra cosa són les passeres al cingle que no podrem valorar fins que les coneguem de més a prop.
Retornats al camí principal remuntem el bosc de Carlets fins al mas homònim on la resta del grup ja dinava. Uns metres amunt de la casa hi ha la font, canalitzada, el tub negre i el potent sol del darrer dia d'estiu ens van permetre treure'ns la suor amb una dutxa ben calenta.
Ja recuperats i amb el sol una mica esmorteït de mitja tarda emprenem el retorn fins als cotxes. Un breu pas pel camping per refrescar-nos, per dins i per fora, i desparar les tendes i emprenem el retorn per carretera a casa. 
Ha estat un cap de setmana variat i intens on tots hem pogut gaudir. 

REFERÈNCIES:

No hay comentarios:

Publicar un comentario