6/10/13

Montgròs

Avui hem pujat un dels 100 cims de la nova llista, el Montgrós. Tot i no ser un dels cims més alts de Montserrat (són incomptables les puntes més altes) és una talaia privilegiada amb magnífiques vistes al sud (des de El Bruc i fins el mar) com, al nord, sobre els gegants de la serra, Sant Jeroni, el Moro i Albarda Castellana i, més a l'est, sobre les regions de Tebes i de Tebaida. Les vies més directes cap al Mongròs venen des de la Vinya Nova (en el límit entre Collbató i El Bruc) per la canal del migdia o el camí dels francesos. Nosaltres hem optat per anar-hi des de Can Massana, un camí més entretingut i una mica trencacames, amb contínues pujades i baixades que fan les delícies dels més joves i als altres ens fan suar la carnsalada.


00h 00min [709 m] Sortim del coll de Can Maçana havent deixat el cotxe a l'aparcament de la zona de lleure, prenem el camí marcat alhora com a GR-172 (La Mussara-Bellprat) i PR-C78 (Anoia Montserratina), el camí ample i ben marcat ens duu cap al Coll de Guirló on tots dos senders es separen, nosaltres prenem a l'est, seguint el PR-C78 (marques grogues i blanques). Aquest primer tram i el següent fins al refugi trobarem diversos senders a la dreta que baixen cap a El Bruc, tots ells ben senyalitzats. Nosaltres seguim sempre el PR i les indicacions cap al Refugi Vicenç Barbé.

A partir del collet de Guirló l'ampla pista passa a ser un sender que serpenteja entre un alzinar fins arribar a un serrat que passarem per una curta canal on haurem d'ajudar-nos de les mans fins al Coll de la Portella 0h 25min [882 m] superat el pas entre roques el sender torna a endinsar-se al bosc en una curta baixada per a seguir planejant, desseguida veurem el refugi tot i que encara hem de baixar i remuntar un parell de torrents sempre seguint el mateix sender.
00h 35min [900 m] Refugi Agulles o Vicenç Barbé (FECC). Situat sobre una terrassa, sobre el torrent de les Boïgues i al peu de la Miranda de les Agulles, és una base excel·lent per a escaladors i excursionistes en aquesta zona de l'estrem oest de la serra de Montserrat. Continuem amunt pel PR dins d'un tunnel de verdor, el camí serpenteja cap a l'est, en aquest recorregut salva dos esperons rocallosos a l'entorn dels 920 m abans de pujar fins al Pas del Príncep 1h 00min [971m], en el propi coll el camí gira decididament cap al nord, passa a tocar de la font de l'esllavissada (dins d'una bauma) i ens mena fins al Coll de Port (coll de porc en alguns plànols) 1h 12min [976 m]. De fet, no arribem a superar el coll, que deixem a la nostra esquerra i continuem cap al SE pel mateix PR-C78. 
El camí planeja sense massa entrebancs, tres nous abrics en baumes en aquest tram, fins a un pas estret on ens trobem la canal del miracle 1h 18min [983 m]. Continuem pel sender, a partir d'aquí el camí és menys amable, amb branques que barren el pas i moltes pedres soltes i arrels no permeten cap treva per a badar. L'itinerari és gairebé sempre ben marcat amb marques de pintura groga reforçades amb fites de pedra però cal estar atent per a no perdre's per algun dels nombrosos corriols que surten del sender principal, sovint simples pasos de senglars o de l'aigua quan plou fort. El camí ens porta, ara en pujada, ara en baixada i de nou amunt, resseguint pel sud els ECOS fins arribar al peu de l'Esfinx on el camí gira fortament a l'esquerra (fita de pedra) deixant un senderó al front que porta cap a la base del cilindre. El camí puja 

decididament en curtes llaçades fins a una paret que ressegueix a la dreta per a deixar-nos al Coll de Comes 1h 55min [1050m] Superat el coll cal fer una baixada per un llom de pedra força dret, però estable, som a la coma dels Naps de Dalt, des de les Comes hem baixat ben bé 100 metres. Atravessem un torrent que forma unes petites banyeres a la roca (Bassal dels Avellaners) i continuem a la nostra dreta pel sender emboscat, sempre amb marques grogues. Tot seguit trobarem una cruilla senyalitzada, el braç de l'esquerra mena al Montgròs, el prenem sense presses, haurem de recuperar els cent metres d'abans i uns altres cent. La pujada és dura, el terra atravessat per arrels inversemblants i cal agafar-se als petits troncs d'alzina per a progressar. 



A la part alta, el camí gira al sud (dreta) resseguint la Roca Plana dels Llamps, la forta pujada acaba en un estret collet 2h 30min [1111m] que superem per baixar tot seguit ajudant-nos d'una vella corda de cànem (mantingueu-vos per fora de l'escletxa o us quedareu atrapats quan aquesta s'estreta) a la nostra esquerra deixem una creu de ferro. Seguim el senderó rodejant la roca plana. El camí s'enfila de nou a l'enèssim collet, aquí abandonem el camí i ens enfilem pel llom de roca fins a coronar l'ample cim del Montgròs 2h 45min [1133m]. Magnífiques vistes en totes les direccions.
El retorn el farem en principi per la mateixa ruta cap a coll de Port (compte amb la baixada de la roca plana, relliscosa fins i tot seca). Coll de Comes 3h 25min. Coll de Port 4h 30min.
Un cop al coll, prenem el trencall que baixa pel nord (sense senyals), just en sentit oposat al sender que va cap al refugi. (Descartem el camí al portell estret, equipat amb cables). El sender, còmode per als peus cansats, baixa progresivament bo i resseguint la paret dels frares encantats fins a desembocar al GR 172; 4h 45min [837m] que prenem a la nostra esquerra per a tornar a Can Massana 5h 15 min.

REFERÈNCIES:
Mapa topogràfic de Catalunya 1:5000 Generalitat de Catalunya
Editorial Alpina. Montserrat. Mapa i Guia Excursionista.

No hay comentarios:

Publicar un comentario