31/5/15

Serra d'Ardenya

Us proposem un cap de setmana actiu a la serra d'Ardenya, al litoral entre la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

Jornada 1.
Puig de Cadiretes des de Montagut.
[427 m; 0 min] Deixem el cotxe al peu del castell de Montagut, reconeixible per les antenes de comunicacions, en una pista que arrenca al punt quilomètric 9 de la carretera GIV-6821, a poc més d'un quilòmetre del santuari de Sant Grau d'Ardenya. Prenem el GR92 en direcció sud i seguim l'itinerari senyalitzat amb marques vermell i blanc, passarem per un trencall a l'esquerra [478 m; 7 min] senyalitzat "Pedra sobre Alta" que prendrem a la tornada. 
Seguim endavant pel GR92 fins a una cruilla senyalitzada [476 m; 11 min] on deixarem el GR92 per una ampla pista a la dreta (NW) que abandonarem als 300 m (nou cartell indicador) per a prendre un petit corriol emboscat que ens durà al cim [512 m; 20 min] format per una pila de blocs de granit, amb vèrtex geodèsic i creu. La tornada la farem pel mateix camí fins a trobar, al final d'una pujada l'indicador que haviem observat a l'anada, el seguim per una corriol a la dreta que en poc més de 30 m ens porta a un camí (que prenem a l'esquerra, ENE) i que, de fet, és un carrer amb cairells per una urbanització que mai no va ser. Sovint el camí està emboscat fins a quedar reduit a un estret sender. El tram és una mica perdedor, descartem un trencall a l'esquerra i seguim fins a la Pedra Sobre Alta [477 m; 42 min] , un curiós apilament de blocs de granit i un enterrament prehistòric al peu.
Al peu del monument, deixem el camí per on hem arribat i prenem un camí a l'esquerra, també amb cairells, un centenar de metres fins arribar a un dipòsit d'aigua; en aquest punt deixem el camí i prenem un corriol a l'esquerra que voreja el dipòsit i pel bosc en porta fins a trobar de nou el GR92 que prenem a la dreta (NE), ens resten 120 metres fins al punt d'origen de la caminada [427 m; 50 min].

Acabada la caminada pels voltants de Sant Grau, prenem el cotxe i baixem fins a la carretera GI-682 de Tossa a Sant Feliu de Guíxols que prenem en direcció nord (esquerra). Anem resseguint la costa, paga la pena parar en algun dels miradors a prop de Canyet per a gaudir del paisatge. Ens aturem al quilòmetre 42, a l'exterior d'una corba a l'esquerra que envolta el Mas Coll. A peu de carretera hi ha espai per aparcar quatre o cinc cotxes. En aquest punt [105 m; 0 min] arrenca una pista encimentada que porta a un parc d'aventura propietat de la família Gironés que han equipat diverses vies ferrades a la zona. Pugem per la pista fins un collet, a la dreta hi ha l'entrada al parc d'aventura, nosaltres prenem un camí enfront a l'esquerra (NNW), marcat com a PR. Seguim en lleugera pujada fins a una cruïlla deixem la branca de la dreta que duu a Sant Feliu i prenem el de l'esquerra cap al Pla de Ses Mòdegues [158 m; 10 min] on trobem tres camins, descartem els dels costats, per on baixarem a la tornada, i prenem enfront nostre un sender que, segons un cartell indicador, ens durà al Puig Gros. El camí normal és fresat i rocallós i puja suaument fins a trobar la pista que ve de la casa de la Divina Pastora (més al sud) un cop a la pista la seguiriem a mà dreta en direcció al collet de la Mare de Déu i tot seguit una bifurcació a la dreta que ens duria fins al cim (veieu track). 
Aquest cop, però, hem fet un itinerari més entretingut. Uns 200 m després de Ses Mòdegues, enmig del bosc, trobem un corriol a la dreta que puja decidit per sobre un llom de roca; hi ha una corda fixa que ens ajuda a agafar empenta. Més amunt trobem un parell de punts on haurem d'ajudar-nos de les mans fins arribar al capdamunt del grau [262 m; 26 min] . Aquí trobem un corriol marcat amb punts de pintura carabassa que seguirem a l'esquerra (SW) i en una zigazaga entre blocs de granit primer i entre alzines després ens duu fins al cim del Puig Gros [324 m; 35 min] colonitzat per un grapat d'antenes. El punt més alt és als peus d'una d'aquestes antenes on es divisen amplies panoràmiques sobre la costa: Sant Feliu, Platja d'Aro, Palamós...
Per baixar prendrem un estret sender que surt en direcció nord i té marques de PR. El corriol baixa ràpidament fins al collet de la Mare de Déu [264 m; 42 min] on retrobem la pista que rodeja el turó, en aquest punt hi ha una cruilla de quatre camins, prenem el de la dreta (NE), un cartell ens indica que porta a Sant Feliu. Seguim el cami per l'espès alzinar, en una clariana amb vistes cap a la vall [239 m; 46 min] el camí sembla baixar recte però nosaltres prenem el sender que surt a la dreta i es torna a emboscar. Més endavant trobem les restes d'una calçada romana, seguim avall fins a trobar un nou punt esclarissat. Som al Pla de Ses Mòdegues [158 m; 55 min] on reconeixerem a dreta i esquerra el camí per on hem pujat. Nosaltres seguirem ara recte (marques blaves i vermelles) per arribar en uns minuts al collet i, baixant per la pista encimentada, a peu de carretera on havíem començat la caminada [105 m; 1h].

Durant la baixada del Puig Gros vam coincidir amb una parella d'excursionistes, ell de la zona, ella de ponent, van resultar ser lectors del nostre blog i ens van aconsellar sobre els nostres plans per l'endemà. Llàstima no haver pogut intercanviar més informació doncs ens hauria estat extremadament útil.


Jornada 2
Cala del Molí. Si ja el primer dia hem seguit la petja de l'Albert Gironés, el segon el dedicarem a dos dels seus treballs més celebrats.
El primer d'ells, la cala del Molí; una de les vies ferrades més conegudes del país pel recorregut sobre el mar. Està molt ben equipada, aquí no hi ha ferros, és tot inoxidable per la qual cosa els guants us seran molt útils per a que les mans no us rellisquin.
Tres precaucions a tenir present: a) eviteu els dies de mala mar, tan és d'on vinguin les onades, com el recorregut inclou tot tipus d'orientacions si les onades piquen fort no ho passareu pas be. b) Les gavines. Tot el recorregut, però especialment els trams inicials passen entre nius de gavià argentat que, a la primavera, amb els nius i les pollades, protesten sorollosament als intrusos i intenten atacar-los, amb el bec o amb les dejeccions, que de tot vem veure. c) La gentada, una ferrada coneguda, assequible, fàcil d'arribar. Quan fa bo s'hi formen llargues cues, procureu començar abans de les deu del matí.
Nosaltres vam matinar i no vam enganxar pas massa cua, tot i amb això en un parell de punts vam haver d'esperar per a passar. Tot plegat, dues hores per recòrrer els 800 m de ferrada. Molt recomanable.

Carcaixells de Dalmau i Montclar. 
No és la primera vegada que pujàvem el Montclar. Des de Montagut s'hi pot anar, són uns 12 km per pistes sense cap complicació i només 250 m de desnivell. Aquest cop, però, anàvem amb el nostre fill adolescent i un camí massa trillat ens exposava a una reclamació de manera que vam optar per la ruta més entretinguda, pels Carcaixells de Dalmau, amb en només 8 km però el doble de desnivell. 

Al final el camí va ser massa entretingut. El sender previst per a la baixada es va complicar i vam trigar 3h 45min. Si feu el camí de pujada per on nosaltres i baixeu per on suggerim el circuit probablement no arribarà a les 3h. Aquest és un recorregut equipat que ha quedat sense manteniment per culpa dels propietaris dels terrenys que no valoren la muntanya ni als excursionistes. Però tenen una muntanya! Us trobareu així una via equipada, senyalitzada pel consell comarcal, publicitada en webs oficials i privades i marcada sobre el terreny com un itinerari tancat per perillós. Haureu de valorar si voleu assumir els riscos i fer l'excursió o no. Vaja, com a qualsevol altra muntanya.

Vam deixar el cotxe en un pla arbrat a un centenar de metres al sud de Mas Pla [45m; 0 min], al quilòmetre 1 de la carretera de Solius (GIV6611). Hi ha un espai alternatiu per aparcar, més assoleiat, uns 900 m més endavant, al marge de la pista just passat el Mas Llaurador.
Prenem la pista cap als Carcaixells, senyalitzada amb rètols indicadors i marques del GR92.1 fins a trobar una cruilla senyalitzada [90 m; 30 min]. El GR segueix al front, a la dreta hi ha el camí dels Carcaixells i l'accés a la via ferrada. Segons l'indicador el camí  no és segur i es recomana no prendre'l, tot i amb això es tracta d'un camí marcat com a PR. Agafem el camí dels Carcaixells. El camí s'enfila entre una brolla i sobre terreny sorrenc, som a un massis granític molt meteoritzat. 
[190 m; 40 min] En un replà rocallós apareix un petit oratori (foto) a partir d'aquest punt entrem al camí equipat, amb ajuda de cadenes, cordes i alguna grapa anirem guanyant alçada ràpidament [279 m; 1h 5 min] Pont dels Aritjols, un cartell a cada extrem desaconsella passar, si ho fem serà sota la nostra responasbilitat, passem sense problema.
Continuem amunt pel camí carener, a vegades per les pròpies agulles, a vegades rodejant-les. A la nostra dreta, per sota nostre, podem veure alguns passos aeris de la via ferrada nosaltres seguim a peu, en ocasions ajudant-nos amb les mans fins que [327 m; 1h 30 min] desemboquem en una pista que prenem amunt en forta pujada fins a un coll amb una cruilla de camins [363 m; 1h 35 min]. Un indicador ens senyala el camí al cim, un senderó a la nostra dreta que, primer per un tram rocallós amb uns esglaons excavats i després en una ziga-zaga entre garrics ens durà en només cinc minuts fins al Montclar [401 m; 1h 40 min]. 

Per al retorn nosaltres vam recular per la pista fins al final dels Carcaixells i vam continuar per ella, és un sender cartografiat....però que desapareix emboscat quan ja has avançat massa metres avall. Us recomanem que des del coll al peu del Montclar seguiu la mateixa pista per on heu pujat, en sentit sud, cap al Coll dels Ceps. A 300 m, poc abans del coll, trobareu una pista a l'esquerra, senyalitzada, que us porta a enllaçar amb el GR 92.1  i, en poc més d'una hora total de baixada, al punt d'origen de la ruta.

Us deixem el track real nostre i el track dibuixat per a la baixada,

Referències:
Mapa ICC #68 Costa Brava sud escala 1:25000

No hay comentarios:

Publicar un comentario