Pel mal camí (i II)

Els caminants han marcat sempre els itineraris amb fites de pedra. Quan aquests senyals no eren prou i era fàcil confondre els camins alguns senders es van marcar amb senyals de pintura però conèixer el significat dels senyals quedava limitat a un petit cercle. L'evolució d'aquests senyals fou el marcatge de senders de gran recorregut GR i els seus derivats, els senders de petit recorregut (PR) i els senders locals (SL) les federacions d'excursionisme van posar nom i els clubs esportius i els responsables de turisme han marcat milers de quilòmetres per tot el país i hi ha una gran xarxa europea de camins marcats amb idèntics criteris.

En anteriors ocasions us hem parlat de com les autoritats d'alguns parcs "administren" els camins esborrant les fites per a que els camins històrics es perdin. N’hi ha, però, qui treballen en sentit contrari augmentant els senyals: la iniciativa El Camí n'és un magnífica exemple. Camins per tota Catalunya que ja són GRs o PRs es re-marquen amb uns senyals amb forma de dues ferradures enllaçades, com un 8 obert pels dos extrems. Què afegeixen a l’oferta existent? Embrutar els boscos amb més pintura, que paguem entre tots.

També a les carreteres de casa nostra els senyals es multipliquen sense solta ni volta. Algun cop he reclamat a les autoritats com, recprdo, una recomanació d’anar a 100 km/h en una via principal i, al peu, l’afegit 2500 m. Hom podria entendre que es recomanava anar a aquesta velocitat per dos quilòmetres i mig però, en realitat, abans de cobrir aquesta distància el límit de velocitat canviava 4 vegades.

Digueu-me malpensat però tant senyal excedentari em va dur a imaginar que hi havia interessos amagats, interès de qui vivia de vendre senyals i interès de qui els comprava en nom de tothom i, potser, rebia les mostres d’agraiment corresponents de qui les venia…

Recentment he trobat un senyal del qual no sóc capaç d’imaginar la utilitat. Us en poso una imatge a veure si em podeu ajudar. Quid prodes? A qui beneficia? 

Gràcies