Prohibir o educar

Coneixes aquest senyal de trànsit?

Tots l’hem estudiat quan ens trèiem el carnet. Significa que estàs en una via preferent. Quan la trobes saps que pots circular sense cap altra restricció que les que indica el sentit comú. Quan arribes a una corba aixeques el peu de l’accelerador. Quan plou, vas més lent. Quan es fa fosc, encens els llums… Sempre que la trobo em duc una alegria, sóc en terra de ciutadans.

A casa nostra, per contra, som un país de subdits. Qui mana, cada poc et canvia el límit de velocitat i si no hi ha excusa per prohibir, et posa un senyal quadrat de recomanació de forma que davant d’un radar tothom frena, insegur de quina és la velocitat que toca ara.

Una mica semblant passa a la muntanya. A la dreta d’aquestes ratlles explico els anys que porto caminant amb la mateixa companyia. Fa 35 anys vam pujar el Besiberri S: vam sortir de Boí, vam fer nit als estarnys de Gèmena i l’endemà vam seguir fins al cim. Les deixalles van pujar i baixar amb nosaltres, només vam deixar les petjades a la neu. Ara no podem repetir-ho. Fer nit als estanys ens costaria una forta sanció i 3300 m de desnivell accumulat en una jornada no està al nostre abast. 

Al país dels ciutadans hom pot plantar la tenda a l’alta muntanya al capvespre i aixecar-la de bon matí. En aquest país de súbdits, on cada ximple amb gorra prohibeix sobre tot allò que li vé de gust la inseguretat és total. Vam canviar una dictadura per centenars de dictadures, una a cada comarca o municipi. Si demanes el perquè la resposta sempre és la mateixa: “és que els hi dones el dit i la gent et pren la mà”. El mateix raonament de sempre, el dels que pensen que governar és prohibir i que educar no és cosa seva.