Aquest estiu les vacances estan essent una mica diferents. Per primer cop, l’agost sencer i sense infants als que fer de monitor, de pare, d’avi…una experiència.
Després d’un parell de caminades pel massís central francès, la nostra primera base ha estat als Écrins, concretament a Vénosc, als peus de l’estació d’esquí de 2Alpes. L’antiga comuna (municipi) de Vénosc va unir-se amb la veïna de Mont-de-Lans per formar la comuna de Deux Alpes. L’estació d’esquí es va menjar els pobles. L’estació, a l’estiu, és una barreja sorprenent: senderistes, corredors de muntanya, ciclistes de descens i jueus ortodoxes.
Els tres primers grups es beneficien dels allotjaments i comerços de la gran estació hivernal i, molt especialent, dels telecabines i telecadires que permeten assolir cotes elevades des d’on començar les seves aventures. Pels ciclistes, els preus dels abonaments dels remuntadors els permeten passar-se el dia tirant-se de de dalt per un preu molt raonable. El cas dels jueus ortodoxes (elles amb vestit llarg i perruca, ells amb levita i barret negre) sembla diferent, la premsa estima que un 20% dels estiuejants en les estacions d’esquí alpines pertanyen a aquest grup que busquen la frescor de la muntanya i, movent-se en grup, els facilita la provisió del seu menjar tan epecial.
Vénosc és a la vall del Vénéon, un riu de muntanya que, al solstici d’estiu de 2024, va provocar una bestial torrentada que va endur camins, carreteres, ponts i va colgar de còdols el llogarret de La Bérarde, punt d’accés a 5 refugis alpins i base per incontables excursions per la zona. Qualsevol ressenya de muntanya en aquesta vall, anterior a la torrentada, no és de fiar. Alguns camins no hi són, altres han canviat el seu trajecte. La Bérarde no és accessible en cotxe, cal agafar una “navette” (gratuïta) que deixa un quilòmetre abans del poble, ara poble fantasma i on no és permès accedir, cal rodejar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada