Boumort

Potser no va ser ben bé així però és com ho recordo. Vaig començar a anar a escola a primer, primer de primària. Després de la primària hi havia la revàlida, el batxillerat elemental, el batxillerat superior… jo no hi vaig arribar i després de quart de primària vaig fer cinquè d’EGB. 

  El cas és que el canvi dels plans d’estudi va deixar inservibles molts llibres i un professor va repartir els de la petita biblioteca de l’aula entre els alumnes. A mi em va tocar un de ciències on hi havia una foto d’una llúdriga feta, segons el peu de foto, al Boumort. Vaig sentir-me atret per aquell nom d’un paratge que ningú sabia dir-me on era. Quan vaig començar a comprar-me plànols topogràfics buscava el Boumort, sense èxit. Quan vaig aconseguir el primer el misteri continuava doncs al full no hi apareixia cap poble dels que havia estudiat ni cap carretera principal. Ubicar el Boumort encara m’era complicat.

Quan vaig començar a moure’m en cotxe m’hi vaig anar de descoberta. Poc a poc, noms com Cabó, Carreu, Herbasavina, Montanisell… ja eren associats a paisatges que, amb el temps he anat visitant. Estudiant el meu mapa topogràfic, vaig anat descobrint serralades en forma d’essa, sinclinals, barrancs, dolines, relleus increibles que després he caminat per saber si eren com els havia imaginat. Son millors.

 Fa unes setmanes us deia que aviat tornaria al Boumort. Hi he tornat, dos cops.

A l’octubre vam ser a Montanisell, vam pujar des de Bòixols i ens vam enfilar a la Penya Aguda (grans vistes sobre Cabò) i a l’Oratori (vertiginoses panoràmiques cap a Sallent) entre un i l’altre cim vam baixar a la cova de l’Ormini. També vam visitar el bosc encantat del tarter dels Manairons, prop de Guàrdia, i vam tornar al pujar al cap del Pla Redon. Al novembre, a Cuberes i vam pujar per enèssima vegada el Cap de Boumort. La brama ja ha passat però els cérvols hi són. Silenciosos i escàpols. I també hi són els cabirols i els isards. Els voltors, les quatre espècies de casa nostra, i incomptables ocells.