Roca Gelada, la opció C.

La Roca Gelada és un petit cim de la llista dels 100 cims que podem visitar com a complement a una altra ascensió per la zona o a visites per la zona: Gorges de Galamús, Prada de Conflent... en el nostre cas va ser el premi de consolació després de dues renúncies.

Una de les primeres coses que hom aprèn a la muntanya és donar mitja volta. Si les condicions del terreny, la meteorologia, les nostres pròpies condicions físiques o el material no són els adequats el més prudent és donar mitja volta. La muntanya no es mourà del lloc.

En les nostres excursions familiars el récord el té el Montardo. Els membres de la família ho vam intentar, junts i per separat, tant en condicions estivals com en ple hivern, però les condicions de la neu, un núvol sospitós, la malaltia d'un membre de la colla... ens van obligar a renunciar una i altra vegada. Al sisè intent vam fer cim, i el varem fer tots junts. Va ser una satisfacció doble.

Una bona opció, per evitar tornar amb les mans buides és tenir un pla B...i un pla C. Aquest és el cas que us mostrem.

Vam fer nit a la Gite Azimut, als Angles (Capcir), amb la intenció de fer el Pic de Madres. Són més de 1000 m de desnivell i la informació de la neu ens anunciava que més de la meitat, amb raquetes. Una excursió de més de sis hores, però haviem de ser de tornada a casa a recollir la canalla que eren d'excursió al Ripollès i una consulta als horaris de RENFE ens va fer suposar que arribarien abans del que havien anunciat. El temps es retallava. Els dubtes es van resoldre a les 7 del matí, el Capcir va aparèixer sota una espessa boira ploranera després d'una nit de pluja i neu.

Vistes sobre Coll de Jau

Varem renunciar a l'objectiu i ens varem fixar en la opció B. El Tuc Dormidor, des de Coll de Jau. Una aproximació en cotxe d'hora i mitja per un cim molt més curt i sense neu.

La carretera ens descobreix un autèntic espectacle de la natura, paga la pena fer el recorregut encara que sigui com a simple turista de cotxe: D 32 a Puigbalador, D118 fins als banys d'Escouloubre, D17 a Escoloubre (autocaravanes, absteniu-vos, alçada màxima 3,5 m), Roquefort de Sault, D84 cap a Prada fins a Coll de Jau. Un cop al coll el sol ens il·luminava tímidament i vam començar a pujar a bon ritme. A mitja ascensió un canvi de vent ens va tirar la boira a sobre i va començar a ploure. En aquestes condicions pujar un cim l'atractiu del qual són les vistes... no té gaire sentit, avall i cap a Prada de Conflent. 

 Arribant-hi a Prada el temps havia millorat prou i vam recordar que hi ha un petit cim de la llista dels 100 cims a prop. Es tracta de la Roca Gelada, ens hi varem acostar.

La Roca Gelada és un tossal format per blocs de granit a la serra que separa Conflent de Fenolleda, per acostar-nos cal prendre la carretera D619 que enllaça Catllar (3 km al nord de Prada) amb Campoussy i Sournia. Seguim l'estreta carretera de muntanya amunt fins a un coll que ens anuncia la proximitat del nostre objectiu: en la toponímia francesa Col de Roca Jalèra. A banda i banda hem vist torres de comunicacions. Superem el coll i baixem durant un quilòmetre i mig per terres de la Fenolleda fins a trobar un aparcament senyalitzat a la dreta amb un parell de taules de pic-nic formades per rocs. Aparquem.
[0 min. 888 m] Atravessem la carreter enfront de l'àrea de pic-nic i prenem un camí herbat que rodeja una casa en runes, el camí pren direcció SW fins a trobar un altre camí procedent de la carretera, poc més enllà d'on hem deixat el cotxe. [9 min. 896 m] El camí s'acosta a un rierol i, sense atravessar-lo, gira cap al S per a pujar en paral·lel al curs d'aigua. Pugem entre estepes, ginestells d'escombres i blocs de granit. El camí no està marcat tot i que veureu unes grans "P" vermelles pintades a la roca, segurament senyals per als posts de guaita en batudes de senglars, deixeu-vos de senyals i seguiu el sender que puja decididament i s'allunya progresivament del rierol fins a deixar-nos al peu d'una pila de blocs de granit sobre la carena [30 min. 1071 m], a la nostra esquerra veiem el nostre objectiu, rodegem els blocs de granit per la dreta i desemboquem en un ample camí carener que prenem cap a l'esquerra (SE). El camí rodeja a distància el cim, just quan comença a baixar a mà esquerra (N) trobarem un corriol [33 min. 1085 m] que ens duu al cim coronat per uns blocs de granit.

La pujada dels blocs és una senzilla grimpada entre cagallons de cabra. Sembla que el mirador és més freqüentat pel bestiar que pels excursionistes [40 min. 1110 m]. Si preferiu estalviar-vos la grimpada, des del peu de la roca es gaudeix gairebé de les mateixes vistes.

Des del cim veurem un munt de petits corriols marcats pel bestiar i que duen cap a la pista carenera prenem qualsevol d'ells, seguim la pista fins a trobar el sender de pujada i retornem per ell al punt d'origen [70 min. 888 m] desfent el camí d'anada.