Deux Alpes

Aquest estiu les vacances estan essent una mica diferents. Per primer cop, l’agost sencer i sense infants als que fer de monitor, de pare, d’avi…una experiència.

Després d’un parell de caminades pel massís central francès, la nostra primera base ha estat als Écrins, concretament a Vénosc, als peus de l’estació d’esquí de 2Alpes. L’antiga comuna (municipi) de Vénosc va unir-se amb la veïna de Mont-de-Lans per formar la comuna de Deux Alpes. L’estació d’esquí es va menjar els pobles. L’estació, a l’estiu, és una barreja sorprenent: senderistes, corredors de muntanya, ciclistes de descens i jueus ortodoxes.

 Els tres primers grups es beneficien dels allotjaments i comerços de la gran estació hivernal i, molt especialent, dels telecabines i telecadires que permeten assolir cotes elevades des d’on començar les seves aventures. Pels ciclistes, els preus dels abonaments dels remuntadors els permeten passar-se el dia tirant-se de de dalt per un preu molt raonable. El cas dels jueus ortodoxes (elles amb vestit llarg i perruca, ells amb levita i barret negre) sembla diferent, la premsa estima que un 20% dels estiuejants en les estacions d’esquí alpines pertanyen a aquest grup que busquen la frescor de la muntanya i, movent-se en grup, els facilita la provisió del seu menjar tan epecial.

 
 Vénosc és a la vall del Vénéon, un riu de muntanya que, al solstici d’estiu de 2024, va provocar una bestial torrentada que va endur camins, carreteres, ponts i va colgar de còdols el llogarret de La Bérarde, punt d’accés a 5 refugis alpins i base per incontables excursions per la zona. Qualsevol ressenya de muntanya en aquesta vall, anterior a la torrentada, no és de fiar. Alguns camins no hi són, altres han canviat el seu trajecte. La Bérarde no és accessible en cotxe, cal agafar una “navette” (gratuïta) que deixa un quilòmetre abans del poble, ara poble fantasma i on no és permès accedir, cal rodejar-lo.

Tot i amb això, nosaltres hem fet tres caminades per la zona que, esperem que aviat, podrem compartir amb vosaltres: 

- el Llac de Lauvitel (pugeu des del parking de Les Ougiers, cal matinar, s’omple aviat).

- el Refugi i Llac de La Muzelle (camí no afectat).

 - Refugis de Carrelet i Temple dels Ecrins (des de la darrera parada del bus a la Combe Noir).

Consulteu els camins i els horaris de la navette a les oficines de turisme de la zona.

Com a casa, enlloc!

 

Fa uns anys vaig anar a Dolomites. Cada dia al matí, al sortir del càmping per dirigir-nos a la nostra excursió, ens trobavem amb una màquina d’escombrar. Sí com aquestes que hi ha netejant els carrers de les grans ciutats però a la carretera, netejant de sorra i fullaraca els tornantes (corbes), tots ells ben numerats. Així sí que pots baixar en bicicleta sense por de sortir-te a cada revolt.

Ahir, d’excursió als Ecrins, vaig coincidir amb personal del parc que, armats amb sengles aixades, retiraven la pedra solta i feien reguerots per conduir els torrents que es formaven al camí. Heu vist mai això a casa nostra? Jo, no.

En arribar a refugi, el preu d’un àpat, d’una pernoctació, d’una pensió, d’una cervesa… era força més baix del que em demanen a casa i l’oferta de menjars molt més àmplia. Parlo de refugis a quatre hores de caminada des de la pista més propera. Demà passaré per un altre refugi i sé que em trobaré condicions similars.

A la vall, tinc el cotxe aparcat fa dies. Amb un servei de bus llençadora des les sis del matí i fins al capvespre, i de franc, quina necessitat tinc de cotxe? Els càmpings, pago molt menys als Alps, amb electricitat inclosa, que el que pagaria a casa sense electricitat i per una fracció de la parcel.la que ocupo.

Ara penso en les prohibicions d’accés a la muntanya de Lles i el pèssim servei substitutiu, car i amb horaris de dominguero. Penso en els preus dels càmpings. Intocables. Penso en els refugis on, si repeteixes nit, repeteixes menú.

Per què faig vacances tan lluny? Per que em cuiden millor i sóc massa pobre per quedar-me a casa.

Conciliació familiar

Conciliar feina, lleure i família pot ser tot un plaer. Aquest darrer cap de setmana hem pogut experimentar-ho a travès de tres comarques pirinenques. 

El net començava dissabte una ruta de muntanya al Pallars i calia acostar-lo i diumenge el fill acabava del seu torn de treball com a guarda de refugi a la Cerdanya. Així doncs, vam apropar el menut a l’inici de la seva aventura i, ja que erem allà, vam voler conèixer una mica més la Vall d’Àssua caminant de poble en poble. 

Després, vam creuar de la pallaresa al Segre gaudint dels magnífics panorames de boscos del Cantó i, encara a terres de l’Alt Urgell vam pujar a una talaia privilegida als peus de la Serra del Cadí.

Més tard, Segre a munt, vam anar a fer una cervesa, ben freda, al parc del llac de Puigcerdà mentre esperavem que el noi fitxés la sortida i embarcar-nos de tornada cap a casa.

Un senzill cap de setmana però que renova com unes vacancetes.

Refugis segurs

Tots els que fem muntanya celebrem arribar a refugi. Representa el final d'una jornada d'esforç i, alhora, una promesa d'acollida per reprendre el nostre camí en bones condicions. Quan l'ambient exterior és hostil, la protecció del refugi és decisiva.

Sóc excursionista i també un professional de la seguretat industrial i quan entro en un refugi la deformació professional actúa: miro instal·lació elèctrica, accessos, càrrega de foc, distribució dels extintors. Quines emergències poden donar-se? què passaria en cas d'emergència?

La majoria dels refugis disposen d'una dotació d'extintors superior al que demana la norma. Lògic, no és fàcil que puguin rebre suport extern ràpidament. Una cosa ben diferent és el tipus d'extintors que tenen. Generalment trobo extintors de pols polivalent (ABC) uns extintors vàlids per qualsevol tipus de foc. No és la millor opció. Apaguen el foc, sí, però què passa si disparem un extintor dins del refugi?

Es muntarà un gran núvol de pols que impedirà la visió i, per tant, farà difícil moure'ns en un espai reduït. La pols entrarà per qualsevol escletxa: si contacta amb aliments, els farà malbé, si contacta amb equips electrònics, els malmetrà, si es barreja amb humitat dóna lloc a un producte àcid (pH 4) que corroirà molts materials. Apagarem el foc però a risc de fer malbé tot el menjar exposat i els equips de comunicació, entre d'altres. Si el refugi és accessible i el temps bo, disparar un extintor provocarà molèsties al personal i als estadants. Si el refugi és aïllat i la meteorologia no és bona, disparar un extintor de pols ens pot complicar la supervivència.

L'alternativa és usar extintors d'aigua amb additius (també dits d'escuma o AFFF). Tenen la matèixa eficàcia que els de pols, són especialment efectius en cuines i l'agent extintor, com si fos un sifon, només afecta allò sobre el que projectem el raig. Algunes comercialitzadores no els ofereixen o en cobren un preu desorbitat però si sabeu on buscar, els podeu trobar al mateix preu que els altres. Consulteu-nos.