Caminant en temps de pluja

Sempre, abans de sortir de casa, cal consultar el pronòstic meteorològic. A vegades, el pronòstic ens servirà per seleccionar on anar. En tots els casos, ens serà d'utilitat per saber què podem fer. Si només sortissim de casa quan fa sol a molts llocs del món mai no es podria sortir a la natura. Pel pont de maig voliem anar al Pirineu central però la informació méteo ens anunciava pluges i tempestes. Amb aquest pronòstic ens vam orientar cap a boscos, a fagedes.

Heu observat mai un faig? Mireu-vos-el bé. Els faigs són arbres preparats per aprofitar els recursos; les fulles es disposen per a captar al màxim de radiació solar; les branques s’uneixen als troncs de forma que condueixen l’aigua de pluja cap a la soca. Mentre plogui sense pedregar, podeu caminar en una fageda durant molta estona sense mullar-vos en excès. 

Amb aquestes premises hem passat tres jornades a les valls de Tena i d'Ossau. Excursions en les que destaquen els boscos i on hem evitat passos compromesos o exposats. Ens va ploure, sí, però la mullena es va acabar amb una tovallola i roba eixuta, els paisatges, no els oblidarem tan fàcilment. Us en fem cins cèntims.

JORNADA 1. Pronòstic, pluja. Ibon de Piedrafita i Campanal

Vam caminar als entorns del poblet de Piedrafita passant pel parc faunístic, refugio de Telera, Ibon de Piedrafita, Hoya de Calatuero, El Campanal (gran arc de roca), Plana Terrosa i Piedrafita. El sender està marcat com PR-HU 93.1

Jornades: 1 Distància: 13,1 km Desnivell acumulat (+i-): 1388 m Temps invertit: 3 h 21 min. Temps total 4h 13 min

 

JORNADA 2. Pronòstic, núvols i clarianes. Volta als llacs d’Ayous

Creuem el Portalet per anar a les muntanyes del Bearn. Prenem la carretera cap a Laruns i, passat Artouste, en un revolt tancat a mà dreta, prenem a l'esquerra la carretereta a Bious i Artigues cap a l'embassament homòleg. Al costat de la presa hi ha un aparcament de pagament (8 EUR) uns 800 m abans de la presa hi ha un altre aparcament, força més gran i també de pagament (5 EUR). Deixem aquí el cotxe. Remuntem cap a la presa pel sender senyalitzat (GR), en part coincident amb la carretera d’accés.

Arribats al nivell de la presa trobem diversos camins senyalitzats, nosaltres prenem el GR 10, traspirinenc, i tornarem pel GR 108 de tour de la Val d’Ossau. Tot plegat ho trobareu senyalitzat com a Tour des Lacs d’Anyous.

El primer tram és comú, per una àmple pista encimentada en els trams amb major pendent. Remuntem per un bosc, primer amb el riu a la dreta i, després d’un pont, per l’esquerra fins a desembocar en una gran plana d’aigüestortes. Aquí els trajectes d’anada i tornada es separen i nosaltres seguim a munt, a la dreta, per una magnifica fageda amb avets fins que, ja sobre el nivell del bosc, encadenem un seguit de llacs que rodegem per la dreta: Roumassot, Miey, Gentau (amb el refugi guardat de Ayous) i Bersau sobre el que destaca la silueta imponent del Midi d’Ossau. Rodegem el llac de Bersau per l’esquerra fins a un coll ben marcat al costat del Pic de Castérau i davallem cap el Llac de Castérau a les aigües del qual veiem reflectit el Midi d’Ossau.

Rodegem aquest darrer llac per la dreta (veieu el desguàs del llac en un avenc) i baixem les successives terrasses glaciars per un pedregós sender que desemboca a una pista encimentada, cal estar atents a les fites del GR 108 que aviat es separen per un corriol a la dreta (ENE), creuen el riu per un pont i baixen fins a la vall on ens retrobarem amb la pista amb la que arribem al pont per on tanquem el cercle i tornem al punt d’origen sobre les nostres pròpies passes.

Jornades: 1 Distància: 16,3 km Desnivell acumulat (+i-): 1596 m Temps invertit: 4 h 38 min. Temps total: 6h 23

JORNADA 3. Pronòstic, ruixats dispersos. Santa Elena - Hoz de Jaca - Santa Elena

Tornem a ser a la Vall del Tena. Aigües avall de la presa de Búbal el riu Gállego entra en un petit congost, Santa Elena. Les altes muntanyes que l’envolten, cobertes de neu més de mig any, la humitat del riu i l’obstacle per a les comunicacions que suposen els estrets han generat un grapat de qüestions d’interès per a l’excursionista inquiet. Des de construccions religioses com el dolmen i l’Ermita de Santa Elena; construccions militars com el fort de Santa Elena i els nius d’ametralladores i artilleria de la línia P; la flora, amb plantes com la Pingüicula que captura insectes per suplir allò que no obtè del sòl o els faigs monumentals i, sobre tot, l’aigua que ens durà a xipotejar no poca estona. Recorrem una circular des de l’estret, on hi ha un petit aparcament, caminant a ran del riu Gállego fins a la presa de Búbal per remuntar al bonic poble de Hoz de Jaca. Sortim per la part alta del poble, al costat de la zona esportiva, pel Camino de las Balsas, una intensa pujada que té el seu premi en un mirador sobre la vall i el poble per, seguidament, davallar a les Balsas i, encara més, de nou al camí del riu per on tanquem el cercle. El tram del riu està marcat com PR HU 78. Passat el poble prenem el camí a el Haya centenaria per desviar-nos per un sender d’enllaç al camino de Las Planas (mirador) i seguidament en sendero de las Balsas. 

Jornades: 1 Distància: 12,2 km Desnivell acumulat (+i-): 1252 m Temps invertit: 5 h 21 min

 

 

Aquestes fotos, i alguna més a: https://photos.app.goo.gl/vsuBXj3fWfutMTFPA

Els itineraris de les jornades 2 i 3 es basen en les propostes 9 i 7 de la publicació Paseos y Rutas por Bosques (II). Pirineo Central de ​EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, de SUA EDICIONES.

  

El telèfon, per telefonar

Aquesta setmana, sense voler-ho, he comprovat en pell pròpia una qüestió de la que havia estat testimoni un munt de cops. El telèfon és per fer trucades i connectar-se a internet. Per orientar-se, millor altres opcions.

Volia revisitar un lloc on vaig se-hi fa 6 anys i havia compartit el track a Wikiloc. Usava Wikiloc al mòbil per arribar al punt d’origen. Vaig passar pel lloc on recordava haver aparcat, ara no hi havia espai, però el sistema em deia que encara era lluny. Vaig seguir uns metres endavant fins trobar un lloc adequat on deixar el cotxe sense molestar i vaig seguir a peu. Wikiloc seguia indicant-me que era fora de la ruta.

Vaig seguir de memòria i en algun moment el sistema em deia que no m'acostava sino que m’estava allunyant....fins que vaig arribar, no era jo qui estava errat.

Al tornar, vaig activar l’aparell navegador per registrar el track d’aquell “nou” camí amb una sospita... us mostro els dos registres. A dalt, la de Wikiloc, a baix la del navegador.

La conclusió és clara: el mòbil, no és una eina fiable per orientar-se. Molt especialment quan la cobertura telefònica és feble. Wikiloc és una magnífica aplicació per a compartir tracks però no ho és per orientar-se sobre el terreny, molt millor usar mapa, brúixola i, si de cas, un aparell navegador*. Si no en teniu un, estalvieu per a fer-vos amb un. Paga la pena.

*Prefereixo no usar el nom "GPS", un sistema militar, nordamericà. Més encara quan el meu navegador utilitza els satèlits del sistema Galileu, europeu, públic i civil.

Caminant sobre l’aigua

 

 

Caminar no és córrer a poc a poc. Caminar per la muntanya és pujar cims, si, però també endinsar-se ens boscos i identificar les diferents plantes, és estar atent als rastres que han deixat els animals que hi viuen, també els rastres de l’activitat humana: pagessos, pastors, industrials, militars, seguir els rius…és captar tot allò que ens envolta i enriquir-nos coneixent el territori.

A casa nostra, hem pujat a veure els naixedors dels principals rius. De la Garona i la Pallaresa al Pla de Beret, de la Ribagorça a Conangles, del Segre a la Culassa, del Ter a Ulldeter, la Todera a Sant Marçal, de la Muga sota el puig de la Llibertat…També hem anat a les fonts dels principals rius peninsulars: Ebre, Duero, Tajo, Xúquer, Guadalimar (després, Túria) i a conèixer alguns dels seus afluents: Matarranya, Cabriel, Cuervo, Mundo, Ebron, Tastavins, Guadalope… cada un d’aquests noms m’evoca caminades i un bon grapat d’elles associat, de nou, a la mà humana, fent transitable congostos que semblaven impenetrables.

Parlo de les passarel.les. A part de les eminentment turístiques, com les de la Fou i Kakueta, coneixiem les de Carança, totes elles al vessant nord del Pirineu. Fora del Pirineu, i prou a prop de casa, hi ha una zona rica en aquestes instal.lacions: Terol (Teruel existe!). A part de les Gúbies del Parrissal, al Port, on ara cal demanar tanda, hem fet itineraris equipats a la serra d’Albarrassí (Calomarde, Tormón…) i també al Maestrat (Aliaga, Montoro…). És evident que l’origen d’aquestes vies és atraure el turisme a zones prou deprimides econòmicament però no espereu trobar massificació. Fins i tot en dies punta, si feu horari de muntanyenc no us trobareu els primers visitants fins que estigueu de retirada i, a més, la majoria es conforma amb un tastet. Els tresors amagats al fons dels estrets seran només per vosaltres. 

Dos consells, encara que sigueu molt a prop de l’aigua no és fàcil que us en pugeu servir, porteu aigua. I si no voleu passar per turistes, aneu equipats com cal: bon calçat, roba d’abric, crema solar (dins dels congostos pot fer molt vent o picar el sol de valent) i casc (mai no sabeu qui o què camina per sobre vostre). 

Aneu a provar!

https://albarracinturismo.com/rutas-sierra-de-albarracin/

https://pasarelasdelguadalope.es/

https://turismocomarcateruel.com/rutas-andatela/
https://senderosturisticos.turismodearagon.com/buscador/

El Mont

Avui hem revisitar El Mont. Per pujar al cim, des de Beuda, anavem equipats amb tot allò que cal: un grup de hienes, un parell de guepards, dracs de diferents tipus: els negres, amistosos, i altres de diferents colors i no tan amistosos, un megalodon, una titanoboa, un messosaure, un monstre de Gila, un estol de nyus, cocodrils d’aigua salada, cotxes articulats, una barca i un submarí. Tot, ben empaquetat, a la imaginació del nostre net. A més, net i avis duiem a les nostres motxilles roba d’abric, aigua, menjar, plànols, brúixoles…l’equip habitual.

Vam deixar el cotxe a l’aparcament senyalitzat que hi ha a la carretera GI-5235. I vam prendre la pista cap a Can Coromina fins que, en un gir a la dreta, un sender a l’esquerra (N) ens endinsava al bosc.

Passem una primera cruïlla (pal indicador, El Mont) i continuem de front (N) cap al Castellot (indicador de fusta). El sender entra al torrent de Ca n'Oliveras o riera de Capellada, que creuem en una fondalada, i seguim les marques groc/blanc del PR. En una noca cruïlla senyalitzada deixem el sender cap a els Portells (dreta) i seguim el de mà esquerra (O) cap al Castellot. El camí puja de valent en curtes llaçades dins l’alzinar fins un collet entre blocs de roca, quan comencem a baixar de l’altre costat un senderó a mà esquerra ens convida a enfilar-nos a l'esquerra cap al castell que amb prou feines es veu entre les capçades. El sender en duu a una estreta balconada, a mà esquerra (SO) un corriol accedeix al recinte del castell, hi molt poc a veure pels no experts i no compensa el risc d’accedir a unes runes inestables amb un infant. Ens conformem amb les vertiginoses vistes des del replà.

Retornem al coll i seguim pel sender que davalla a l’esquerra (N). Ben aviat veuiem un petit senyal triangular de color violeta que ens duu a munt, a la dreta. Remuntem fins un aflorament rocós. Ens aturem un instant per mirar enrere el castell…no us l’imaginaveu tan gran, oi? Continuem amunt seguint el sender, fresat, ara sobre fullaraca, ara sobre roques. Rebem per la dreta en sender al Mont que hem deixat per anar al Castellot. Seguim amunt i desemboquem a una cruïlla. Prenem un moment la branca de l'esquerra (O) fins a unes roques, a l'esquerra del camí, és el Turó de les Grives (653 m). Retornem a la cruïlla anterior, deixem a la dreta el camí per on hem pujat i prenem el camí a l'esquerra (NNE) que planeja. Aprofitem per a relaxar la marxa abans de les fortes rampes que ens esperen.

Després d'unes ziga-zagues entrem en un pujador força dret i amb pedra solta, és el Pujant del Grau. Anys enrere en aquest punt hi havia una mànega que feia de sirga per empenyer's amunt. Ara, pugem sense ajuda.

Superat aquest entrebanc, el sender es decanta a la dreta i entra en un terreny més pla amb restes d'una gran construcció. Es tracta del Monestir de Sant Llorenç del Mont (860 m), una abadia benedictina creada el segle IX i que es va mantenir fins al segle XVII quedant només la parròquia de Sant Llorenç de Sous, annexa a l'anterior i únic edifici cobert del conjunt actual.

Arribats en aquest punt, un segon esmorzar i una pregunta. Vols que tirem avall o vols contiuar cap al cim. El nét mira un costat, a l'altra i demana continuar.

Creuem la caretereta asfaltada que duu al Mont i prenem un sender senyalitzat pel bosc (N). Hem deixat l'alzinar i som ara en un bosquet de pi roig. El camí, costerut, va a buscar un vell sender, ple de pedra solta, que ens durà cap a un collet, al nord del Turó de Montjuïc (976 m) a la dreta del qual el camí continua en un sender que serpenteja amunt. Sortim de nou a la carretera que seguim en pujada, a la dreta (E) fins que en un revolt un senyal ens marca la presència d'un senderó que ens durà fins al cim d'el Mont (1113 m).

Des del cim gaudim de grans vistes cap al cordal pirinenc, els Aspres i el Canigó. Al sud, la ribera del Fluvià i molt més enllà, fins a les Guilleries i el Montseny.

Baixem sobre les nostres passes fins a Sant Llorenç i aquí seguim carretera avall, sota el Roc de la Pastora (font), seguim uns 250 m més per la carretera fins que, a la dreta, senyalitat, trobem un sender que tira avall. El prenem. És un sender de bon caminar i prou directe que ens durà fins al Camí de Ca n'Oliveras per on, en uns 200 m, ens torna al punt d'origen amb tots els animals fantàstics que ens han acompanyat i un altre cim al sac particular del menut de casa.

Jornades: 1 Distància: 9,2 km Desnivell acumulat (+i-): 1522 m Temps invertit: 3h 17 min. Temps total 5 h 29 min