Avui hem revisitar El Mont. Per pujar al cim, des de Beuda, anavem equipats amb tot allò que cal: un grup de hienes, un parell de guepards, dracs de diferents tipus: els negres, amistosos, i altres de diferents colors i no tan amistosos, un megalodon, una titanoboa, un messosaure, un monstre de Gila, un estol de nyus, cocodrils d’aigua salada, cotxes articulats, una barca i un submarí. Tot, ben empaquetat, a la imaginació del nostre net. A més, net i avis duiem a les nostres motxilles roba d’abric, aigua, menjar, plànols, brúixoles…l’equip habitual.
Vam deixar el cotxe a l’aparcament senyalitzat que hi ha a la carretera GI-5235. I vam prendre la pista cap a Can Coromina fins que, en un gir a la dreta, un sender a l’esquerra (N) ens endinsava al bosc.
Passem una primera cruïlla (pal indicador, El Mont) i continuem de front (N) cap al Castellot (indicador de fusta). El sender entra al torrent de Ca n'Oliveras o riera de Capellada, que creuem en una fondalada, i seguim les marques groc/blanc del PR. En una noca cruïlla senyalitzada deixem el sender cap a els Portells (dreta) i seguim el de mà esquerra (O) cap al Castellot. El camí puja de valent en curtes llaçades dins l’alzinar fins un collet entre blocs de roca, quan comencem a baixar de l’altre costat un senderó a mà esquerra ens convida a enfilar-nos a l'esquerra cap al castell que amb prou feines es veu entre les capçades. El sender en duu a una estreta balconada, a mà esquerra (SO) un corriol accedeix al recinte del castell, hi molt poc a veure pels no experts i no compensa el risc d’accedir a unes runes inestables amb un infant. Ens conformem amb les vertiginoses vistes des del replà.
Retornem al coll i seguim pel sender que davalla a l’esquerra (N). Ben aviat veuiem un petit senyal triangular de color violeta que ens duu a munt, a la dreta. Remuntem fins un aflorament rocós. Ens aturem un instant per mirar enrere el castell…no us l’imaginaveu tan gran, oi? Continuem amunt seguint el sender, fresat, ara sobre fullaraca, ara sobre roques. Rebem per la dreta en sender al Mont que hem deixat per anar al Castellot. Seguim amunt i desemboquem a una cruïlla. Prenem un moment la branca de l'esquerra (O) fins a unes roques, a l'esquerra del camí, és el Turó de les Grives (653 m). Retornem a la cruïlla anterior, deixem a la dreta el camí per on hem pujat i prenem el camí a l'esquerra (NNE) que planeja. Aprofitem per a relaxar la marxa abans de les fortes rampes que ens esperen.
Després d'unes ziga-zagues entrem en un pujador força dret i amb pedra solta, és el Pujant del Grau. Anys enrere en aquest punt hi havia una mànega que feia de sirga per empenyer's amunt. Ara, pugem sense ajuda.
Superat aquest entrebanc, el sender es decanta a la dreta i entra en un terreny més pla amb restes d'una gran construcció. Es tracta del Monestir de Sant Llorenç del Mont (860 m), una abadia benedictina creada el segle IX i que es va mantenir fins al segle XVII quedant només la parròquia de Sant Llorenç de Sous, annexa a l'anterior i únic edifici cobert del conjunt actual.
Arribats en aquest punt, un segon esmorzar i una pregunta. Vols que tirem avall o vols contiuar cap al cim. El nét mira un costat, a l'altra i demana continuar.
Creuem la caretereta asfaltada que duu al Mont i prenem un sender senyalitzat pel bosc (N). Hem deixat l'alzinar i som ara en un bosquet de pi roig. El camí, costerut, va a buscar un vell sender, ple de pedra solta, que ens durà cap a un collet, al nord del Turó de Montjuïc (976 m) a la dreta del qual el camí continua en un sender que serpenteja amunt. Sortim de nou a la carretera que seguim en pujada, a la dreta (E) fins que en un revolt un senyal ens marca la presència d'un senderó que ens durà fins al cim d'el Mont (1113 m).
Des del cim gaudim de grans vistes cap al cordal pirinenc, els Aspres i el Canigó. Al sud, la ribera del Fluvià i molt més enllà, fins a les Guilleries i el Montseny.
Baixem sobre les nostres passes fins a Sant Llorenç i aquí seguim carretera avall, sota el Roc de la Pastora (font), seguim uns 250 m més per la carretera fins que, a la dreta, senyalitat, trobem un sender que tira avall. El prenem. És un sender de bon caminar i prou directe que ens durà fins al Camí de Ca n'Oliveras per on, en uns 200 m, ens torna al punt d'origen amb tots els animals fantàstics que ens han acompanyat i un altre cim al sac particular del menut de casa.
Jornades: 1 Distància: 9,2 km Desnivell acumulat (+i-): 1522 m Temps invertit: 3h 17 min. Temps total 5 h 29 min
Al tornar, vaig activar l’aparell navegador per registrar el track d’aquell “nou” camí amb una sospita... us mostro els dos registres. A dalt, la de Wikiloc, a baix la del navegador.
