El Paller de Tot l'Any

Proposem una sortida per la Serra de l'Obac recorrent alguns dels miradors més accessibles de la serra. El camí es proposa amb origen i final al mateix punt però no és difícil combinar-lo amb molts d'altres.

Alzina del Sal·lari [0:00 h] aparcament a peu de carretera de Terrassa a Talamanca (km 11,1). Prenem la pista que arrenca del propi aparcament en marcada pujada, primer sobre asfalt, després sobre terra.

Coll de les Tres Creus [25 min] Cruilla de pistes, prenem la que va cap al nord uns metres fins arribar a una bassa de protecció contra incendis. Al peu, un corriol a l'esquerra ens duu al cim del Turó de les Coll Tres Creus [30 min] magnífic mirador sobre les serres veïnes, Montserrat a l'oest i Sant Llorenç a l'est.

Baixem del cim refent el camí fins al coll. En la cruïlla de camins en surten dos cap al sud, un a l'esquerra cap a Castellsapera, l'altre a la dreta que prenem. El camí avança emboscat, estret, fins un punt on el bosc s'obre lleugerament per a oferir-nos la vista del cim d'on venim. Seguim endavant en direcció al Palles, clarament visible al nostre davant, per un sender marcat com a GR (vermell/blanc) en un còmode descens. Més endavant el camí comença a planejar mentre el bosc es va esclarissant. En una ample corba a la dreta [60 min], sobre un collet poc marcat, prenem un petit sender a l'esquerra que en un parell de minuts ens deixarà al Paller de tot l'any. Un sender ens permetrà rodejar el monòlit culminant.
Retornem pel camí d'anada, fins al Coll de les Tres Creus [1h 30min] on podrem fer una marrada a la veïna font de la Pola bo i seguint un camí ben marcat que, des del propi Coll, surt cap a l'oest rodejant el turó homònim (també dit Turó de la Pola). El camí, en una ample essa, es dirigeix cap a l'oest fins a les runes d'una bauma (La Porquerissa) on gira marcadament cap al nord. El camí, recorre un bosquet en la obaga del Turó i desemboca en una ample bauma dins de la que trobem la font. [1h 50 min] Al davant uns bancs i taules de pedra conviden a fer una parada.

Retornem pel camí fins al Coll i d'aquí a l'aparcament [2h 30 min].











REFERÈNCIES:
Camins i fonts del parc natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Servei de Parcs. Diputació de Barcelona. 1992.
Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Mapa 1:25000 i Guia Topogràfica. Ed. Alpina 

Casa de l'Obac - Collet Estret

Excursió circular amb origen i final a la Casa de l'Obac, on hi ha una de les seus informatives del Parc de Sant Llorenç i l'Obac.

Arribem al punt d'origen de la nostra excursió per la carretera de Terrassa a Castellbell i el Vilar (B-122). La Casa de l'Obac és a tocar de la carretera, km 10, sobre el coll de l'Obac i disposa d'una zona d'aparcament perfectament senyalitzada.

[0h] Des de la Casa Nova [667 m] prenem, al seu darrera, el camí senyalitzat que porta a la Casa Vella, runes d'una antiga masia d'origen medieval que va ser abandonada al s. XVIII en construir la Casa Nova. Després de visitar les runes seguim el mateix camí que abandonem tot seguit prenent un petit corriol descendent que ens acosta a un pou de gel (veure les explicacions sobre el seu us i el de les carboneres en plafons informatius). Acabada la visita reprenem la marxa per unes escales (NE) que ens retornen al cami que haviem deixat i que de seguida ens deixen en un petit esperó rocós. Girem a la dreta seguint els senyals que indiquen Font de la Portella, al cap d'uns minuts tonrem a trobar-nos en un segon collet rocós des d'on tenim àmplies vistes cap a les roques més característiques de la zona: el Paller de Tot l'Any (enfront) i Castellsapera (a la dreta). El collet és rematat, a la nostra esquerra, pera un monòlit de roca vermellosa (Turó Roig, 661 m) tornem a girar a la dreta seguint als senyals cap a la font. En aquest moment l'entorn vegetal canvia fortament, deixem la bosquina amb pins i alzines i entrem en un bosquet més atapeït amb alzines, boixos, algun grèvol... fins al peu d'uns plàtans on l'espai s'eixampla per deixar lloc a banda i banda del camí la Font de la Portella i la seva bassa de desguàs [25 min].

Un cop refrescats i carregats d'aigua seguim el camí que arrenca des de la bassa mantenint més o menys alçada. El sender va serpentejant pel bosquet que s'arrapa al cingle fins una bifurcació, el sender d'enfront seguirà cap a Mura, nosaltres prenem el de la dreta que remunta la Canal del Llop (marques blau/vermell) en direcció al Collet Estret. Els trams de pujada es van succeint per dins del bosc sense cap altra referència que el propi sender i alguna marca de pintura, sempre en direccions que van del NE a E i amb llaçades estretes quan la pujada és més dreta. En un sol moment la coberta vegetal s'obre i ens permet prendre referències sobre el paisatge, des d'aquesta clariana (en realitat un tram de roca, sense arbres) s'apareix al nostre davant el coll pugem decididament a la nostra esquerra per el tram de conglomerats (fites de pedres) per a endinsar-nos de nou al bosc per a descriure diverses llaçades que ens duen al Collet Estret [1h 40 min]. Al Coll Estret el nostre camí desemboca en el vell camiral que segueix la carena de l'Obac. Ens desviem uns metres per aquest camí en direcció nord (dreta) fins un punt on gaudim de perspectiva sobre la carena que porta a Coll d'Estenalles i els cims del Montcau i Sant Llorenç. En aquest sentit, en poc més de cinquanta metres trobaríem (dreta) el camí que puja des de la Barata (Matadepera i carretera BV-1221) i el que (esquerre) ens duu a Castellsapera i La Mata (veure el nostre circuit per la zona). Reprenem la marxa en direcció SW de nou per dins del bosc, immediatament el camí sembla dividir-se, prenem la branca de la dreta, oberta entre roques. El fresquívol tram dins de l'alzinar ens durarà ben poc doncs el camí s'obre al marge del cingle [900 m] [1h 50 min] deixant-nos a la nostra dreta bones panoràmiques de Montserrat i, al darrera, del Castellsapera. Som, ara si, al punt més alt de la nostra ruta. El tram de carena i descobert acaba en una ample corba a la dreta. En aquest punt podem abandonar el camí que ens convida a entrar al bosc i remuntar un petit sender per a seguir camí cap a la Torre de l'Obac on una pista en forta baixada a la dreta ens portaria cap al punt d'origen (variant).

 

 Nosaltres prenem el camí del bosc (fletxes carbasses) que va seguint, pel capdamunt, l'intinerari d'anada. Uns metres més endavant el camí s'obre en un bosquet, Tossal de l'Àliga, on hi ha, a la nostra dreta un nou pou de glaç (molt millor conservat que l'anterior) [2h].  Continuem pel mateix camí en direcció SW seguint la carena, primer pel bosc, més tard per una zona de roca, més pelada on hi ha una torre de guaita, Turó de la Mamella [807 m] [2h 10 min] a partir d'aquest punt la baixada es fa més ràpida fins arribar a la pista que baixa des de la Torre de l'Obac [2h 35 min] (marques vermell-verd) que prenem en sentit descendent fins al punt d'origen de la nostra excursió [2h 45 min].

REFERÈNCIES

Editorial Alpina E-25 Sant Llorenç del Munt i l'Obac 1:25000

E GRAU. Camins i Fonts del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona (1992)

Serrra de l'Obac i Sant Llorenç

Proposem una ruta circular per aquestes dues serres veïnes que ens durà als dos cims més destacats de cadascuna.

INICI: Carretera Terrassa-Talamanca (BV-1221) a La Barata. En cas d'arribar en cotxe pot deixar-se en un petit aparcament a peu de carretera en la cruilla amb el camí de Can Pèlags. Seguim la carretera pel marge en direcció nord durant uns 250 m fins que trobem l'arrencada del camí a Coll Estret.

Camirral, comença en una bosquina espesa que va aclarint-se mentre guanya alçada, en arribar a unes grades rocalloses, prendre el camí carener de l'Obac en direcció nord deixant a l'esquerra el Coll Estret.

Castellsapera. El camí voreja el monòlit per la seva cara W fins a una canal emboscada que permet enfilar-se entre blocs de conglomerat i troncs d'alzines. Un cop coronat el camí una curta grimpada permet accedir al cim SE (l'accés al cim NW és un pèl més laboriosa). Per baixar cal retornar a la canal i continuar per ella, després d'una vertiginós descens el camí torça clarament al nord a buscar l'extrem del monòlit fins un collet que ens separa d'una punta de roca que atravessarem pel cim davallant a l'altre banda cap al Coll de les Tres Creus en una pista important on trobem un dipòsit d'aigua per a bombers. Al peu del dipòsit un corriol ens duu fins al segon cim del dia.

Turó del Coll de les Tres Creus. Ample turó de roca, un cop coronat continuarem per la carena en sentit nord fins a trobar de nou la pista que seguirem en sentit nord i més endavant, sense deixar el camí, cap a l'oest fins al mas de La Mata i, més endavant, la cruilla de nou amb la BV-1221.

Coll d'Estenalles. Casa d'informació del Parc. El nostre recorregut continua per la pista del parc, asfaltada. Un primer tram de 250 m en pujada dóna pas a un tram pla. Just en aquest punt deixarem la pista per l'esquerra, per un sender ben marcat sobre la roca que ens portarà directament a la base del Montcau que pujarem seguint les traces sobre la roca.

Montcau. Tercer cim del dia, després de gaudir del paisatge retornem a la base del monòloit culminant i d'aqui seguirem un caminoi ben marcat que davalla cap al sud en successius graons fins al Coll d'Eres que atravessarem tot seguint el camí de Sant Llorenç, perfectament senyalitzat.

Els Òbits. Petita variant del camí, en un tram de bosc enlairat un trencall senyalitzat a l'esquerra ens acostarà a una de les moltes fonts del massis i, tot seguit, a un antic poblat troglodític, el camí ressegueix el morral on hi ha les baumes altre temps habitades i gira a l'oest per anar a trobar el camí principal a poca distància d'on l'haviem deixat. Torcem a l'esquerra (S) i seguim de nou pel camí carener cap a La Mola.

Morral del Drac. Cruilla de camins. A l'est canal de Santa Agnès i Sant Llorenç Savall, a l'oest camí a Can Pobla, al sud camí cap al cim de Sant Llorenç, que prenem. El camí es dirigeix cap a la paret rocosa de La Mola derivant a la dreta fins deixar-nos a la vista una canal que en uns moments ens deixarà a les planes que rodegen l'antic monestir.

Sant Llorenç del Munt. Quart i darrer cim de la nostra ruta i el més alt de la jornada. Després d'un merescut descans (per què no, aprofitant el bar restaurant que ocupa l'antiga hostatgeria) sortirem pel camí dels monjos, que arrenca a la plaça que hi ha a la porta principal del recinte monàstic. El camí descriu una S, davallant cap a l'est i després al sud per davallar del cim. Quan el camí arriba al a terrassa intermitja de Sant Llorenç trobarem un trencall a la dreta senyalitzat "Can Pobla" que seguirem.

Can Pobla. Des d'aquest punt prendrem la pista que, en successives llaçades, permet als vehicles accedir al cor del massís, la seguirem en sentit W. Si estem atents podrem estalviar-nos alguna llaçada per corriols prou evidents.

Riera de les Arenes. Tot i que podem atravessar la riera per algun dels guals i anar a buscar la carretera, si l'estat del terreny ens ho permet evitarem l'asfalt seguint la llera (gairebé sempre seca) de la riera fins arribar a l'alçada de La Barata on trobarem el gual del camí dels Pèlags que prendrem a l'esquerra fins arribar al punt d'inci.

REFERÈNCIES:

Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Alpina. 1:25000