Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsonès. Mostrar tots els missatges

19/9/15

Tossal de les Víudes

El Tossal de les Víudes es un cim encinglerat de 1379 m, inclòs al llistat de 100 cims de la FEEC, al límit entre Solsonès i Berguedà*, punt culminant de la serra de Bastets, als peus de la serra de Busa 150 m més alta. Si busqueu ressenyes trobareu que la majoria parlen de pujar per la cara nord, des d'Aiguaviva, a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall, és un camí força directe i dret que se sol combinar amb un llarg retorn per Valielles. Nosaltres us en proposem una ruta ben diferent, des del sud, amb atractius per a tothom (track).

Aproximació: Comencem la caminada a Sant Pere de Graudescales. Una autèntica joia del romànic català amagada al peu d'un petit congost sobre la Valldora. Per arribar cal que prengueu la carretera C-26 entre Berga i Solsona i, al quilòmetre 119,5 gireu al nord (dreta si veniu des de Berga) per la pista (asfaltada) de la Valldora. Nosaltres, però, us suggerim arribar-hi des de Manresa i Cardona (veieu les indicacions a la ressenya sobre Busa). Un cop a la pista de la Valldora l'heu de seguir en direcció nord, en paral·lel al riu, durant uns 10 km descartant els camins que s'enfilen a una i altra banda. Quan, arribats al veïnat de la Valldora, s'us acabi l'asfalt seguiu per la pista de terra dos quilòmetres més fins una desviació a l'esquerra que, atravessant el riu per un pont de fusta, us acostarà a l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales. Uns metres abans del monument hi ha una zona per aparcar on hi caben tres o quatre cotxes.
En aquest punt tenim dos elements a visitar, la pròpia església de Graudescales i l'estret de Valielles, el pas que forma la Valldora al separar les serres de Busa (W) i els Tossals (E). Podeu arribar a l'estret seguint al nord pel camí que rodeja l'àbsis de l'església. Us recomanem que feu la visita al tornar doncs a més d'un li vindrà de gust refrescar-se al riu.

Iniciem la marxa des de la mateixa porta de Sant Pere de Graudescales [0h; 823 m] on veurem un senderó que s'enfila cap a Busa per un bosquet de pins en direcció W; el seguim fins a una cruïlla senyalitzada [13 min; 915 m], un cartell escrit a mà ens indica el camí cap a Sant Andreu de Valielles. Deixem el sender de Busa i prenem el de la dreta cap a Valielles. Guanyem alçada de forma decidida alhora que sortim del bosc per entrar en un terreny rocalllós, als peus apareix Sant Pere de Graudescales i el riu. [24 min; 1009 m] Forta corba a l'esquerra, passem a l'obaga, uns metres més endavant, en un impressionant mirador, tenim les millors vistes sobre el paratge on hem iniciat la marxa alhora que, al nord, ens apareix el nostre objectiu a l'esquerra de la serra de Bastets. Planegem una estona a l'entorn dels 1000 metres dins de la fageda abans de començar el descens. El sender és ben evident i està reforçat amb algunes marques de
pintura verda. En poca estona perdrem la meitat de l'alçada guanyada fins que atravessem el torrent de Vilamala [55 min; 905 m]. Amb un parell de llaçades el camí s'enlaire lleugerament sobre el torrent per la banda de solana, som de nou entre pins, fins que en una clotada apareix una vegetació clarament diferent: boixos (Buxus sempervirens), boixos gegantins, diuen que els més grans d'Europa. 
La boixeda de Valielles [1h 14 min; 980 m] atrau afeccionats a la botànica d'arreu per a veure com un arbust que normalment no passa dels dos o tres metres arriben aquí al doble d'alçada.
Al sortir de la boixeda som ja en els camps del mas de Valielles [1h 20 min; 1013 m], principal mas de la zona. Es tracta d'un conjunt format per casa, pallissa, cobert, capella i cementiri. Passem pel camí que voreja la capella de Sant Andreu i prenem el camí que puja al NW. El camí, que està fitat amb pedres, ressegueix el marge d'uns camps i entra al bosc al peu de la serra de Bastets que ressegueix d'est a oest. [1h 34 min; 1080 m] Arribem a una gran fita que ens marca un corriol a la dreta (N) que s'endinsa al bosc i en una curta però intensa pujada ens duu fins al Grauet [1h 50 min; 1170 m]. Mentre recuperem l'alè veiem enfront a la dreta un sender ben marcat, és el sender que arriba des d'Aiguaviva i, creieu-me, és força més dret que el que acabem de fer, mentre que a la nostra esquerra (W) veurem unes fites de pedra sobre la roca: aquest és el camí que hem de prendre. El camí, a vegades mig tapat pels arbustos, a vegades per sobre la roca pelada, segueix cap al cim a prop de la carena. Aneu atents a les fites doncs el camí no sempre és clar i no és bon lloc per perdre's.  


[2h 13 min; 1276 m] Arribem al peu d'un ressalt, cal grimpar agafats a unes branques o be, rodejar l'obstacle per l'esquerra (fites ben visibles sobre la roca), preneu-ne nota pel retorn. El sender s'enfila tot seguit per un segon resalt a la dreta amb un parell de boixos ben estratègics per a agafar-vos a les seves soques. Superat aquest obstacle ens situem ja sobre la mateixa carena [2h 20 min; 1313 m] és un tram aeri que es salva sense problemes fent atenció on es posen els peus. El tram de carena, dos-cents metres mal comptats, acaba en una terrassa [2 h 30 min; 1355 m] que ofereix unes magnífiques vistes sobre l'embassament de la Llosa del Cavall, des d'aquest punt ens resta superar un curt tram herbós, a la nostra esquerra per arribar al Tossal de les Víudes [2h 35 min; 1370 m]

El cim és bicèfal, primer coronem el cim N, de 1371 m i salvant un minúscul coll arribem al cim S, de 1368 m on hi ha les restes d'una creu de fusta. Les vistes són magnífiques: la vall de Valielles que hem atravessat, els Llengots, una serra amb multitud d'agulles que baixa des d'on som fins a l'embassament, la serres de Querol i el Port del Comte, El Verd, Pedraforca, Ensija, Rasos, els Tossals... però, sobre tot, la paret de Busa que ho presideix tot et fan sentir en un lloc ben especial.

Pel retorn seguirem el mateix camí amb alguna nota a considerar:
[2h 50 min; 1313 m] Al final de la carena, desgrimpeu el primer tram i eviteu el segon rodejant la roca, hi ha un senderó amb algunes fites que us evita la desgrimpada.
[3 h 10 min; 1145 m] Passat el Grauet, ja al bosc, el sender fitat baixa suaument, aneu amb compte per prendre el corriol a la dreta per on heu pujat. Si no, fàcilment us trobareu a un camí sense sortida i haureu de recular. Hi un parell de senders fitats però el primer que trobareu (el de la pujada al nostre track) és el més còmode.
[3 h 55 min; 980 m] La boixeda de Valielles és el lloc òptim per a fer un mos en un dia calurós però l'aigua l'haureu de posar vosaltres, la font és en runes i no raja.
[5 h 15 min; 823 m] Sant Pere de Graudescales. Segur que ara us vé de gust baixar al gual del riu a refrescar-vos.


* Valielles és un enclavament del municipi de Montmajor situat entre Guixers i Navès. Alhora és un troç del Berguedà rodejat completament pel Solsonès i per tant és un fragment de la província de Barcelona en mig de la de Lleida. Sobre l'origen d'aquest emplaçament us recomanem que llegiu l'article a la Viquipèdia.


4/5/13

Serra de Busa


IMPORTANT: VEIEU NOTA AL FINAL                                                                             GPX
Aquest cap de setmana hem fet una travessa per la Serra de Busa. Aquest és d'aquells llocs espectaculars que, sembla mentida, coneixen ben pocs. Vista des de la vall, des de qualsevol banda, sembla un indret inexpugnable, blocs i agulles de conglomerat entre 500 i 800 metres per sobre nostre; però en aquest cas, pujar-hi té doble premi. A l'habitual satisfacció d'assolir qualsevol de les talaies del nostre paisatge (i aquesta és de le bones) s'uneix la sorpresa d'un pla suspès, en el temps i a l'espai, per damunt de tot i on encara queda una masia (Rial) acompanyada d'un allotjament rural (La Bertolina) i les runes d'algunes de les fins a 16 masies havien ocupat en temps aquest altiplà de poc més de 5 quilòmetres quadrats.

Busa és al nord del terme munícipal de Navès, un dels municipis més extensos i menys poblats de Catalunya. S'hi pot arribar per diverses vies, nosaltres hem escollit la Valldora.

APROXIMACIÓ. Pels que vingueu de comarques llunyanes us recomanem fixar la vista a Cardona. Un cop allà preneu la carretera C55 en direcció a Clariana de Cardener (NW) i a poc més de tres quilòmetres, al punt quilomètric 64,5, en mig d'una corba lleugera a l'esquerra trobarem un camí asfaltat a mà dreta que mena cap a una casa rural. Hi ha unes cases i unes sitges.... Hi ha un cartell que diu Navès, però és probable que no el veieu. Preneu, doncs, aquesta carretereta sense numerar i seguiu-la en direcció nord, sempre pel camí  principal, i gaudiu del paisatge. El camí serpenteja entre masos i camps de cereals. Al capdavall, atravessareu un dels nuclis de Navès, una petita urbanització anomenada Santa Llúcia, i sortireu a la carretera C-26 de Solsona a Berga, seguiu a la dreta cap a la capital del Beguedà. Passareu a prop de la parròquia de Navès, del seu ajuntament... i, 2,5 km més endavant, de nou en una corba a l'esquerra, deixem la carretera i prenem la pista que a l'esquerra, ens mena a la Valldora. Es tracta d'un nou camí asfaltat que corre paral·lel al riu. Seguim sempre al nord fins una cruïlla ben indicada, a l'esquerra, que ens anuncia la Rectoria de la Selva. Aquesta vella seu parroquial és avui dia una casa de colònies i alberg de juventut (penseu en fer reserva si us hi voleu hostatjar doncs només obre sota demanda). La pista, ara sense asfalt, ens remunta fins a la solana on hi ha la casa.

INICI. Rectoria de la Selva [1060 m] . Des de davant mateix de la vella església prenem un camí que s'endinsa al bosc en direcció NW en suau pujada. El camí sembla haver estat marcat com un PR (groc i blanc) ara, tot just queden les marques grogues que seguirem. El camí és interrumput per un tallafoc que haurem de seguir un troç, fins i tot en baixada, fins a recuperar en vell traçat del sender amb marques grogues. 
 
Coll d'Ordrigues [1258 m] 50 min el sender desemboca en una pista de terra (es veu un tram asfaltat a l'esquerra). Un monòlit amb placa recorda uns bombers caiguts en acte de servei. Prenem-la cap a la dreta (E) per seguir el perfil del cingle de la Creu. Perdrem bona part de l'alçada guanyada des de l'inici però, a canvi, podrem gaudir de magnífiques perspectives d'aquests cingles i de la vall de la Selva. Seguim per la pista principal, sempre en baixada fins una cruïlla que indica la casa Centeugues, a l'esquerra, prenem aquest camí secundari que en un parell de llaçades en torna per sobre de la cota  1100 m. Seguim el camí gaudint de les vistes. Orriols [1100 m] 1h 45 min just al davant d'aquesta masia trobem un corriol ben senyalitzat que ens acosta, reculant, cap als cingles. El sender entra al bosc i va guanyant alçada. Passem sota una petita balma i tot seguit arribem a l'escala de Busa, una escala de mà d'uns sis metres d'alt que ens ajuda a salvar la part més dreta d'aquest grau. Superada l'escala, el tram continua en forta pendent sobre uns esglaons fixats entre les roques i ajudant-nos per un cable passamà.

Pla de Busa [1225 m] 2h 15 min som en un marge del pla, ens aturem a gaudir de les vistes. Prenem un sender ben marcat en direcció W fins que arribem propiament a la plana, desseguida veurem el mas de la Bertolina (allotjament rural), seguim el contorns dels camps per acostar-nos a la casa. Davant la tanca de La Bertolina enllacem amb la pista de Busa [1318 m] 2h 40 min, des d'aquí veiem els elements del paisatge que ens permetran orientar-nos, a la dreta tenim la Serra de Busa, que tanca el pla pel seu marge nord, al front i a l'esquerra s'esten aquesta sorprenent i amagada plana. Prenem la pista principal de Busa cap a ponent, sempre al peu de la serra. La pista té algun trencall, sempre ben indicat, triem sempre direcció W cap al Capolatell (Presó de Busa).
 
El camí voreja l'antiga parròquia de Sant Cristòfol, que deixem a la dreta i ens porta fins a la masia, no habitada, Casa Vila [1358 m] 3h. Rodegem la casa per a seguir un corriol que arrenca des de la seva façana posterior (N)  i que ens durà sobre el cingle de Busa. El sender transita per una zona de matollar curt i roca de manera que, tot i no estar marcat, no és complicat assolir en pocs minuts la carena de Busa [1470 m] 3h 30 min, girem a la nostra esquerra per assolir el punt més alt. El Cogul [1526 m] 3h 40 min magífiques vistes al nord sobre les serres de Bastets, Guixers, Port del Comte, del Verd, Rasos de Peguera...i al sud, sobre el pla de Busa, als nostres peus.

 
Continuem per un sender carener en direcció W, el camí baixa paulatinament fins a retrobar-nos amb la pista de Busa al Serrat de les Gralles [1353 m] 3h 50 min, mirador i taula d'orientació. Aquest serrat és un estret que uneix la serra de Busa amb el Capolat, que atravessarem d'extrem a extrem fins al Capolatell [1300 m] 4h 10 min. Som a la coneguda com presó de Busa. Diuen que durant la guerra del francès Busa va ser un bastió de la lluita contra els invasors i que el Capolatell es va usar com a presó, els captius es feien arribar per una passera que tot seguit es retirava. Rodejada completament de cingles, hom podia sortir d'allà, però mai viu. Sortosament avui dia la passera és fixa de manera que podrem entrar i sortir de la presó sense contratemps. Compte amb els més menuts, hi ha cingleres per tot arreu, millor dur-los ben a prop, cinc minuts més i serem sobre el mirador que hi ha a l'extrem NW de la presó.


Retornem pel mateix camí fins al serrat de les Gralles on deixem a l'esquerra el corriol per on, una estona abans, vam baixar del cim del Cogull i seguim per un camí ben marcat  (l'extrem de la pista principal de Busa) en direcció E fins retrobar-nos a la casa Vila 4h 40 min. Uns metres més enllà de la casa prenem un sender poc marcat a la dreta senyalitzat que mena a la font de Busa i, seguint el pendent pels prats, a la casa del Rial 4h 45 min. Un cop a la casa el sender esdevé una pista ben marcada, desseguida asfaltada, en direcció SW cap al grau de la creu  [1371 m] 5h min on deixem el pla i baixem decididament en tres llaçades fins a una bifurcació. Prenem la branca de l'esquerra. Seguim baixant pel camí asfaltat fins a un segon trencall, prenem un altre cop a l'esquerra. Ens trobem de nou al Coll d'Ordrigues [1258 m] 5h 10 min i el monòlit. Recuperem el corriol pel bosc i baixem, ara ja per terreny conegut, ajudant-nos per les marques de  pintura groga fins a la Rectoria de la Selva [1060 m] 5h 45 min. Track d'aquest itinerari.

NOTA: Hem tornat a Busa, de nou amb infants, i com hem comptat amb dos cotxes hem escurçat significativament el camí eliminant un tram massa pesant pel que aportava: la pujada al coll d'Ordigues i la baixada per la pista. Hem deixat un cotxe al Grau de la Creu i un altre a la cruilla de la pista cap a Centeugues i Orriols. Hem caminat des d'aquest punt, anant a buscar l'escala, hem seguit pel pla fins el mas de la Vila, hem fet el cim del Cogul, serrat de les Gralles, Presó de Busa i retorn fins al segon cotxe. Trobareu el track aquí.