Balmes obrades

Les muntanyes de Sant Llorenç i l’Obac no han estat sempre com ara, un parc metropolità: aula de natura per escolars entre setmana i zona d’esbarjo dissabtes i diumenges. Els usos eren diferents i l’aspecte era diferent. Per començar, els boscos que avui entapissen la muntanya de Sant Llorenç tenen poc més de 100 anys doncs quan el baró de Quadras va comprar la muntanya al 1902, la part venedora va quedar-se amb tota la fusta. La muntanya, doncs, va entrar al segle XX completament pelada.

L’activitat humana a la muntanya incloia el pastoreig, el conreu de la vinya per obtenir vi i aiguardent (no deixeu de visitar les tines que hi ha a la vessant bagenca) i el carboneig que es duien a terme des de les múltiples masies, moltes d’elles arrunades hores d’ara. També hi havia hostals per donar servei a les persones que es desplaçaven pels diferents Camins Rals, especialment el que unia Manresa i Terrassa.

Els treballs al camp feien necessaris també disposar d’aixopluc per a les eines i els jornalers i, encara avui dia, n’hi ha inventariades prop de mil barraques de pedra seca. Però si hi ha una construcció característica d’aquesta zona del país són les balmes obrades.

Les balmes obrades o esplugues són edificacions, generalment modestes, aixecades aprofitant una petita cavitat a la muntanya. L’abundor de cavitats a la zona, el clima temperat i l’aspror del terreny va donar peu a desenes de balmes obrades per fer de corral, habitatge, celler, hospital, molí, ermita o amagatall de bandolers (que de tot n’hi ha a la zona) i malgrat la seva senzillesa, moltes encara aguanten.

Us en proposem una dotzena de les balmes que hem anat visitat els darrers anys a Sant Llorenç i l’Obac. Si voleu llegir més sobre aquestes terres consulteu els espais Trail Sant Llorenç i Cau del Guille.

Però, tot i la gran concentració geogràfica a la zona, també trobareu balmes a molts altres llocs de la geografia de manera que us enllacem unes quantes per si us animeu a visitar-les.

Cova de Tinet

Balmes Roges

Hospital de Sang

Cova del Solitari

Corral de Puig Andreu

Balma de l'Andaló

Balma de la Pinassa

L’Espluga

Els Òbits

Santa Agnès

Les casetes de Bofí

Cova de Capablanca

Molí de Brotons

Fraguerau

Galamús

Abella de la Conca

Espluga de Cuberes

Casserres

Baronia de La Vansa

Sant Joanet

Cova de la Vila

Ermita de Sant Salvador

300 cims

Al diccionari etimològic d'en Coromines es relaciona la paraula ESPORT amb el plaer i l'entreteniment. El seu orígen estaria en el terme llatí deporto, això és: portar, transportar. Al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ho identifica com aquell exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afeccció, competició o exhibició. En una societat tan competitiva com l'actual, un esport sense campions ni medalles sembla un contrasentit tot i que, com hem vist, plaer i gaudi són abans que competició.

Als esports de muntanya, la competició sempre és contra un mateix, véncer's, véncer la inèrcia i sortir de casa a primera hora per a fer un camí que ens durà a l'observació de la natura o la contemplació d'amples espais. El premi no és altre que superar el repte que ens haguem proposat. 

En això de plantejar-se fites i superar-les, ajuda força una iniciativa com els 100 cims de la FECC. Des de juliol de 2006 tots aquells federats de la FEEC que ho desitgin poden anotar els cims que hagin assolit, d'entre una llista tancada, fins a sumar-ne un total de 100. Hi ha cims de totes les alçades, des del Turó de Montcada (40 m) a la Pica d'Estats (3144 m). Al principi la llista tenia poc més de dues-centes muntanyes, avui dia ja són més de cinc-centes tot i que, el primer centenar s'ha de triar d'una llista de cims essencials.

I els altres cims de la llista? Està molt clar, per tots aquells que, fet el repte dels 100 cims volen anar a pels 200, pels 300... un grapat de ferderats ja han superat la xifra de 400 cims. Un objectiu obvi de la iniciativa és conèixer el país. És impossible sumar 100 cims sense visitar la majoria de les comarques catalanes i, els participants coincideixen que han visitat pobles i contrades que, abans, no sabien que existien. 

Els cims de la llista, suggerits per excursionistes locals, no sempre són els més alts o els més espectaculars. Uns cops són triats per les vistes panoràmiques, altres per algun element del paisatge o monument destacable en la rodalia o, en altres ocasions, simplement pel camí però mai no deceben.

A casa, amb els fills adolescents, el repte dels 100 cims va servir per véncer no poques vegades la mandra. Els fills preguntaven "aquest cim, puntua?" i la resposta els animava a sortir. El petit de casa va ser el federat més jove en doblar el repte. Tres milers d'excursionistes catalans han anotat alguna ascensió a la llista: 1 de cada 12 no ha passat de la primera però 1 de cada 10 ja n'ha registrat 200. I continuen sumant.

A casa, mentre el nét ja n'ha sumat els seus primers cims, els avis ja anem pels tres centenars, i seguim.

Tres colors: Blanc, Verd i Groc

 La natura és canviant, d'un dia a l'altre el paisatge canvia d'aspecte i les condicions per a una mateixa activitat poden diferir diametralment, dia a dia, hora a hora. Això, que és una obvietat per a qualsevol excursionista, queda exemplificat en tres fotos que hem fet aquesta temporada amb l'objectiu enfocat cap a Núria des de l'alt.

A la foto de maig, arribant des de les Gorges, hi domina el blanc. A la foto de juny, baixant de la coma d'Eina, el verd. A la foto de juliol, des de la conca de les Mulleres, el groc. La mateixa geografia però un paisatge ben diferent. Algun urbanita em pregunta, un altre cop? no hi has estat ja?

Esclar que hi he estat, desenes de vegades, però cada cop és diferent i això és el que em mou a tornar-hi. En el que va d'any, cinc cops a la mateixa fulla de mapa. Cada sortida ens genera les ganes de revisitar, de conèixer un altre racó. 

Mai no eliminem res de la llista i així és difícil acabar la feina. Quina sort, oi?

Rocacorba

Amb l’excusa d’un fill resident a Girona, diverses de les nostres darreres excursions han tingut per escenari les muntanyes d’Ardenya, Finestres, Rocacorba … Com a mínim, un parell de caminades en cada una. A vegades per a temptar el noi a acompanyar-nos, a vegades per tenir-lo a prop, hem revisitat alguns cims, conegut monuments del passat i buscat nous camins per conèixer millor aquestes terres.

Així, després de deu anys de la nostra darrera visita a la zona aquest hivern hem tornat a Rocacorba per gaudir de la bellesa dels seus boscos de caducifolis, roures i faigs entre roquissars, que hem recollit en dues propostes: Rocacorba des de Granollers i Comestremer des de Granollers de Rocacorba

S’ens estan acabant les reserves d’oli i vi al rebost. Molt em temo que les properes caminades seran més al sud.