Aproximacions a la bibliografia

Fa un grapat d’anys vam fer un parell d’estius amb 50 excursiones para niños montañeros de SUA sota el braç. Vall a vall, d’Euskalherria a Catalunya vam anar seguint aquelles propostes amb gran èxit. Van ajudar-nos a crear amor a la muntanya als menuts. Més tard, les filles es van queixar que només feiem aproximacions a la muntanya. Excursions de pujar i baixar en una sola jornada i que es quedaven amb ganes de més.

Atenent la seva queixa, els anys successius vam fer un seguit de rutes en família: Carros de Foc, Cavalls de Vent, Senda de Camille, El Torb, El Tour dels Perics…. Rutes circulars, de refugi en refugi que tenen un innegable encant, que permeten accedir a llocs remots de la muntanya. En ocasions fas cim però sovint arribes als colls mesurant les forces que necessitaràs l’endemà o un núvol amenaçador t’obliga deixar el cim per un altre dia. I un altre dia hi tornes i fas cim. Han estat el cas del Bisaurin, Petrachema, Mesa de los Tres Reyes, Carlit…

Aquest estiu, sense fills, hem tornat a les aproximacions. Hem recorregut amb bons amics diverses valls de l’alt Pirineu, travessat magnífiques fagedes, avetoses i prats per accedir a un llac, a un coll o a un cim. Hem passat per un grapat de refugis, no hem fet nit en cap però hem fet “gasto” sempre que hem pogut. Un cafè amb llet en pols i un tall de pastís cassolà amb nabius de la zona ajuden a recuperar forces i contribuir al funcionament d’aquestes instal.lacions esportives tan necessàries. El nostre fill petit, guarda per tercera temporada en un refugi de la serralada segur que n’estarà d’acord.

Hem usat com a referència per a les nostres caminades els llibres Randos vers les lacs et sommets des Pyrénées, de Jacques Jolfre a RANDO i 

Pyrénés 2, les 58 plus belles randonées, de Roger Büdeler a ROTHER. Òbviament no hem acabat totes les propostes recollides de manera que no descarto tornar-hi.

 

Vetlla inesperada, vetlla d’esperança

Després de cada jornada de muntanya cal una nit de descans reparador per fer front als reptes de l'endemà. Dins la nostra furgona, a un aparcament en un coll, entre Andorra, Cerdanya i l'Arièja, res ens hauria d'alterar el son. L'escàs trànsit nocturn circula per sota nostre, pel túnel. Però no; arriben tres cotxes amb matrícula espanyola. Baixen tots els passatgers que queden palplantats, al coll,

mentre els cotxes tornen cap al sud. Els homes del grup parlen en veu força alta, en àrab. Què fan allà? Passen uns minuts. Les converses a crits continuen. No serà fàcil dormir... o si. Arriben tres cotxes des del costat nord, amb matrícula francesa. Un dels conductors baixa i dona ordres en francès, els passatgers embarquen ràpidament. En uns segons els cotxes desapareixen i, de nou, quedem sols a la collada. Abans d'adormir-nos el cap ens demana una raó. Què ha passat? Només trobem una resposta versemblant: hem estat testimonis involuntaris d'un relleu en el trànsit d'immigrants. Les xarxes aprofiten la foscor de la nit per als seus moviments i el canvi de vehicles facilita passar desapercebuts. Reprenem el descans. Demà, mentre caminem per la muntanya a la cerca de noves experiències, no podrem deixar de pensar en un grapat de desconeguts que viatgen al nord per canviar el seu futur. Bon viatge!

Alt Urgell

Aquesta tardor vam anar diversos cops a caminar pel Boumort i serres veïnes. A l'hivern hi vam tornar un parell de cops, aprofitant les grans nevades, per caminar amb raquetes pels seus boscos. Amb l'arribada de la primavera i el desglaç hem tornat a l'Alt Urgell, concretament a les valls de Castellbó i Santa Magdalena, als límits amb el Pallars Sobirà i a la Vall de la Vansa, als límits amb el Berguedà i el Solsonès. Hem passat uns dies per aquests boscos, hem gaudit dels paisatges, de diferents edificis històrics i ens hem creuat amb cérvols, cabirols i isards sense destorbar-los. Aquí teniu alguns suggeriments de què fer per la zona:

- Santa Magdalena. 

Caminada circular des de Sant Joan de l'Erm, Roc Roi, Ras de Conques, Santa Magdalena de Ribalera i retorn a Sant Joan de l'Erm. 

Jornades: 1 Distància: 22,5 km Desnivell acumulat (+i-): 1560 m Temps invertit: 6 h 45 min

- Castellbó. Visita, molt recomanable, al poble. Castell, col·legiata, pont... petites joies que justifiquen sobradament la visita. Les explicacions repartides en cartells informatius arreu del poble augmenten el valor de la visita al donar-nos a conèixer la rica història d'aquest poble que va ser capital d'un gran vescomtat. 

- Tuixent. El museu de les trementinaires, visita imprescindible.

- Ossera. Petit poble a la vall de la Vansa, va ser repoblat fa dècades per neorurals que van revifar antigues tradicions de trementinaires i el van salvar de la ruina. Avui és un poble de postal amb artesans que venen confitures, tisanes i petites peces d'art que elaboren als seus obradors del propi poble a partir del que els dónen els seus horts i els boscos que els envolten.

 - Riu de Bona. Caminada a prop d'un riu de muntanya amb diversos itineraris alternatius.

Jornades: 1 Distància: 5,6 km Desnivell acumulat (+i-): 502 m Temps invertit: 1 h 55 min

- Coll de Creus. Itinerari geològic de gran interès científic i una bellesa plàstica sorprenent. No us el perdeu.

Jornades: 1 Distància: 2,8 km Desnivell acumulat (+i-): 146 m Temps invertit: 1 h 6 min

- Roca del Migdia. Talaia entre les serres del Verd i del Port del Comte amb grans vistes sobre la capçalera del Cardener.

Jornades: 1 Distància: 5,7 km Desnivell acumulat (+i-): 758 m Temps invertit: 2 h 13 min

- Fonts del Cardener. Molt menys promocionades que les del Llobregat, les surgències on neix el Cardener justifiquen totalment una aturada en el nostre viatge.

Deixeu-me triar la G

A casa tenim diversos navegadors de muntanya, tots de la firma catalana Twonav. En els darrers anys hem demanat a Twonav en diverses ocasions, un canvi en el seu programari, sense èxit. 

Dic navegadors igual de dic iogur, la denominació genèrica, no la marca. GPS és el nom del sistema militar nordamericà de localització geogràfica. N’hi ha d’altres sistemes: el rus, el xinès, l’europeu…

El sistema europeu es diu Galileu i és públic (l’hem pagat entre tots els europeus), civil i amb major precisió que la part pública de les opcions militars. Vaja que els responsables militars de GPS i Glonass ens “deixen” usar els seus sistemes però en una versió menys precisa que la que ells usen i, a més, es reserven el dret d’apagar-lo o alterar les prestacions quan els interessa. Amb ianquis i russos inmersos en guerres els seus sistemes de navegació ens poden donar dades incorrectes… però tenim una alternativa, la europea. Galileu.

Els dispositius Twonav poden usar satèlits GPS; de GPS i Glonass; o de GPS, Glonass i Galileu. Si vols usar Galileu, has de connectar també amb les eines militars dels EUA i Russia. Vaja, que un fabricant europeu (català) dóna prioritat als sistemes de posicionament de Trump i Putin abans que al nostre, europeu i civil. Mentre els govers nordamericans i russos menyspreuen i atqaquen Europa, nosaltres donem preferència als seus productes. No té sentit. 

La premsa ens avisa que diversos sistemes crítics europeus són vulnerables a les grans potències (veieu: Sistemas críticos de España y otros 22 países europeos tienen un "botón de apagado" a disposición de Trump vía @eldiarioes https://www.eldiario.es/1_c89a7f). Si disposem d’alternatives, per què dependre d’ells?

Prego, una vegada més, que Twonav actualitzi el software dels seus navegadors i permeti seleccionar lliurement la xarxa que volem usar i així, deixar de dependre de les orientacions d’aquestes dues potències i reivindicar allò que és nostre. Gràcies.