17/12/22

300 cims


Al diccionari etimològic d'en Coromines es relaciona la paraula ESPORT amb el plaer i l'entreteniment. El seu orígen estaria en el terme llatí deporto, això és: portar, transportar. Al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ho identifica com aquell exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afeccció, competició o exhibició. En una societat tan competitiva com l'actual, un esport sense campions ni medalles sembla un contrasentit tot i que, com hem vist, plaer i gaudi són abans que competició.
Als esports de muntanya, la competició sempre és contra un mateix, véncer's, véncer la inèrcia i sortir de casa a primera hora per a fer un camí que ens durà a l'observació de la natura o la contemplació d'amples espais. El premi no és altre que superar el repte que ens haguem proposat. 

En això de plantejar-se fites i superar-les, ajuda força una iniciativa com els 100 cims de la FECC. Des de juliol de 2006 tots aquells federats de la FEEC que ho desitgin poden anotar els cims que hagin assolit, d'entre una llista tancada, fins a sumar-ne un total de 100. Hi ha cims de totes les alçades, des del Turó de Montcada (40 m) a la Pica d'Estats (3144 m). Al principi la llista tenia poc més de dues-centes muntanyes, avui dia ja són més de cinc-centes tot i que, el primer centenar s'ha de triar d'una llista de cims essencials.

I els altres cims de la llista? Està molt clar, per tots aquells que, fet el repte dels 100 cims volen anar a pels 200, pels 300... un grapat de ferderats ja han superat la xifra de 400 cims. Un objectiu obvi de la iniciativa és conèixer el país. És impossible sumar 100 cims sense visitar la majoria de les comarques catalanes i, els participants coincideixen que han visitat pobles i contrades que, abans, no sabien que existien. 

Els cims de la llista, suggerits per excursionistes locals, no sempre són els més alts o els més espectaculars. Uns cops són triats per les vistes panoràmiques, altres per algun element del paisatge o monument destacable en la rodalia o, en altres ocasions, simplement pel camí però mai no deceben.

A casa, amb els fills adolescents, el repte dels 100 cims va servir per véncer no poques vegades la mandra. Els fills preguntaven "aquest cim, puntua?" i la resposta els animava a sortir. El petit de casa va ser el federat més jove en doblar el repte. Tres milers d'excursionistes catalans han anotat alguna ascensió a la llista: 1 de cada 12 no ha passat de la primera però 1 de cada 10 ja n'ha registrat 200. I continuen sumant.
A casa, mentre el nét ja n'ha sumat els seus primers cims, els avis ja anem pels tres centenars, i seguim.

27/7/22

Tres colors: Blanc, Verd i Groc

 La natura és canviant, d'un dia a l'altre el paisatge canvia d'aspecte i les condicions per a una mateixa activitat poden diferir diametralment, dia a dia, hora a hora. Això, que és una obvietat per a qualsevol excursionista, queda exemplificat en tres fotos que hem fet aquesta temporada amb l'objectiu enfocat cap a Núria des de l'alt.

A la foto de maig, arribant des de les Gorges, hi domina el blanc. A la foto de juny, baixant de la coma d'Eina, el verd. A la foto de juliol, des de la conca de les Mulleres, el groc. La mateixa geografia però un paisatge ben diferent. Algun urbanita em pregunta, un altre cop? no hi has estat ja?

Esclar que hi he estat, desenes de vegades, però cada cop és diferent i això és el que em mou a tornar-hi. En el que va d'any, cinc cops a la mateixa fulla de mapa. Cada sortida ens genera les ganes de revisitar, de conèixer un altre racó. 

Mai no eliminem res de la llista i així és difícil acabar la feina. Quina sort, oi?


26/1/22

Rocacorba

Amb l’excusa d’un fill resident a Girona, diverses de les nostres darreres excursions han tingut per escenari les muntanyes d’Ardenya, Finestres, Rocacorba … Com a mínim, un parell de caminades en cada una. A vegades per a temptar el noi a acompanyar-nos, a vegades per tenir-lo a prop, hem revisitat alguns cims, conegut monuments del passat i buscat nous camins per conèixer millor aquestes terres.

Així, després de deu anys de la nostra darrera visita a la zona aquest hivern hem tornat a Rocacorba per gaudir de la bellesa dels seus boscos de caducifolis, roures i faigs entre roquissars, que hem recollit en dues propostes: Rocacorba des de Granollers i Comestremer des de Granollers de Rocacorba

S’ens estan acabant les reserves d’oli i vi al rebost. Molt em temo que les properes caminades seran més al sud.



17/1/21

Costabona, Roc Colom i Concròs

Concròs és un petit circ glacial situat a mig camí entre el Coll de Mantet i el Costabona. Partint des de la Collada Fonda pujarem al cim del Costabona, enllaçarem amb la Roca Colom per Coll de Pal, seguirem al Coll de Callau per a baixar al circ de Concròs i, seguint el torrent homònim, anar a trobar una pista forestal que, pràcticament plana, retorna al punt inicial. TRACK

Arribem a la collada fonda des d'Espinavell. La pista, apte per vehicles, comunica aquest petit poble amb Setcases. Al coll hi ha espai per aparcar miitja dotzena de vehicles però a l'estiu és fàcil que s'acumulin molts més aprofitant els marges de la pista a banda i banda del coll. A l'hivern no us aventureu sense cadenes i/o pneumàtics d'hivern, menjar i material d'abric, no serieu els primers que es queden al seu cotxe, bloquejats per la neu i el gel per un excès de confiança.

Sortim de la Collada Fonda [1903 m] en direcció N seguint el GRT 77-78, sender d'enllaç que vés des del GR11. Pugem en paral·lel, a l'esquerra, d'un filat per bestiar apartant-se transitòriament per salvar la Roca Blanca dels Soms i arribar al seu enllaç amb el GR11.6 [2095 m; 25 min]. Seguim pujant a l'esquerra seguint les fites vermell/blanc. Passem per la font de Fra Joan [2198 m; 45 min] on deixem, a l'esquerra, el sender que mena al refugi lliure Costabona per enfilar-nos a un collet des del qual ja tenim a la vista el Coll de Pal que assolirem tot seguit [2314 m; 1h 08 min]. En aquest lloc trobarem múltiples cartells indicadors, marques de pintura, la muga 513 i encara un lletgíssim conjunt de tubs de plàstic que ens recorden que per allà passa el meridià de Barcelona. Uns metres enllà hi ha un bloc de granit esculpit amb un rellotge de sol i un missatge conmemoratiu que ens recorda que per allà passa el meridià de Paris. Els del nord diuen el mateix que els del sud, però amb més gust.

Des del coll de Pal continuem a l'E buscant sobre el trencadís de roca una línia ascencent cap al cim. Hi ha algunes marques de pintura que es completen amb les fites de pedra del sender que ens arriba des del nord, A mesura que el sender guanya pendent el sender és més visible i aviat ens deixa en un arrodonit precim darrera el qual arribem al Costabona [2465 m; 1h 31 min].

El Costabona (cercle de creus i taula d'orientació) és una magnífica talaia sobre les muntanyes de les capçaleres del Ter i la Tec, la portella i esquerdes de Rojà, pla Guillem....i el Canigó.

Retornem a Coll de Pal seguint les fites de la banda francesa per passar així pel monument del meridià, i enllacem de nou amb el GR11.6 per on seguim la carena en direcció W-NW i descrivint un ample arc sobre les fonts de la Tec aribant a la Roca Colom [2506 m; 2h 34 min]

als nostres peus descobrim una profunda clotada: Concròs.

Deixem el cim en direcció NW encara sobre el GR 11.6. El camí baixa primer prou separat pel marge al que s'acosta progressiment a la nostra esquerra mentre que, a la dreta, s'ens acosta un sender ben marcat és l'Alta Ruta Pirinenca que vé des del Canigó per Rojà, una branca del qual ens permetria tornar a Coll de Pal evitant l'aresta. Bona escapada si se'ns torça el temps.

Els camins es troben ben bé sobre el marge, a la Portella del Callau [2384 m; 2h 47 min]. Aquí haurem de triar el punt per baixar. Si compareu diferents tracks veureu que cadascú ha buscat el seu propi camí, tot depén de l'estat del terreny. Nosaltres vam baixar des del propi coll desviant-nos al marge esquerra, entre roques i brugueroles, per evitar l'impacte erosiu a la canal sorrenca.  

Els estanyols de Concròs  [2250 m; 3h 5 min] no són permanents, a l'estiu caminarem pel fons de les petites cubetes seguint el torrent que, passada la Font de Concròs, ja és permanent. Continuem en direcció sud, pel marge esquerra del torrent seguint marques de pintura vermella fins que [1861 m; 4h] arribem a una cruïlla. Aquest punt és una mica perdedor doncs el nostre sender continua en diferents branques marcades amb pintura blava i velles marques blac/grogues de PR que hem de seguir cap a l'esquerra (E) remuntant dins del 

bosc fins enllaçar amb la pista de la Balmeta [1937 m; 4h 16 min] per on seguirem fins a la Collada de la Balmeta (refugi forestal) [1971 m; 4h 58 min], baixar fins a la carretera de Setcases i remuntar per ella de tornada a la Collada Fonda [1907 m; 5h 24 min].