Memòria

La setmana passada vaig estar al Boumort, avui sóc a la serra d’Albarrasí. Quatre coses en comú: caducifolis; cérvols; bolets…i trinxeres. Trinxeres de la guerra incivil (1936-39). 

Quanta raó tenia Jorge Santayana quan deia allò que “aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo” i no deixo de constatar com, massa sovint, passem de puntetes per determinades parts de la nostra història. 

A Europa no falten antics escenaris bèl.lics. He estat a les platges de Normandia, a cementiris de combatents aliats i alemanys i a uns quants museus. Allà cada poblet té el seu museu sobre el desembarcament generalment especialitzat sobre un episodi, un tipus d’arma o un regiment en concret. He estat al fort Mutzig i a la seva rèplica francesa, la línia Maginot. També he estat als Dolomites, he conegut vies ferrades i trinxeres i he seguit les explicacions d’un guia caracteritzat com els soldats de l’època. Sempre hi havia visitants, grans i petits, domèstics i estrangers, aprenent història sobre el terreny. En alguns casos, al comprar les entrades, es sorprenien de la nostra procedència. No sembla que a Espanya hi hagi massa interès per conèixer aquests episodis de la història europea.

El mateix passa a casa. Ben és cert que hi ha exposicions a Gandesa i Corbera d’Ebre i que, de tant en tant, trobes algun cartell informatiu sobre la memòria històrica abandonat entre camps al Pallars, la Noguera, la Terra Alta… però segueix ocult per al gran públic.

Avui, a prop del límit entre les províncies de Terol i Conca ens ha cridat l’atenció una rasa en ziga-zaga a prop de la carena; uns metres més amunt, un pou d’observador. Més tard comprovo en webs especialitzades que, en efecte, aquella va ser zona de combats.