Tot i les ganes de sortir a fer muntanya a casa ens hem contingut seguint fil per randa les indicacions, cosa gens fàcil donades les limitades capacitats de qui ens governa per fer-se entendre, però això és tema per altres espais, aquí parlem de muntanya. Hem acceptat les ales tallades i hem limitat la nostra mobilitat mentre veiem amb preocupació les cues per pujar a alguns cims, la sobreocupació en els gorgs, els aparcaments plens a vessar... Hem fet de necessitat virtut i hem reorientat les nostres fites al marc disponible, hem revisitat llocs propers a casa i hem preparat els itineraris per no fer de les excursions, romeries. Hem pujat a cims que sabiem poc concorreguts (al registre dels 100 cims hi ha la prova dels menys visitats) i hem buscat en cada cas els itineraris menys populosos per a gaudir-ne amb tranquilitat.
Un cas molt especial ha estat la serra de l'Obac i Sant Llorenç del Munt. Aquestes havien estat unes muntanyes amb molta activitat humana: pagesos, pastors, carboners, traginers, soldats... van deixar-nos traces de la seva activitat que podem conèixer seguint les seves passes. Cap al 1900 tota la fusta de Sant Llorenç va ser convertida en carbó, tot el verd que ara veiem és posterior. Malauradament, els gestors del Parc consideren que ja n'hi ha prou amb els camins que ells han marcat i esborren les fites dels altres senders per fer que es perdin, ja n’hem parlar d’això en anteriors posts. Per evitar la pèrdua d'aquest patrimoni ens hem proposat recòrrer una i altra vegada aquells vells camins i incloure’ls a les nostre propostes. Així, alhora, coneixem millor el territori, evitem aglomeracions i ho compartim amb altres excursionistes que, amb el seu pas, ajudaran a evitar que el bosc es mengi els camins. Ajudeu-nos a mantenir els vells camins, caminant-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada