El Tossal de la Moradilla és un turonet de la plana de Lleida en el que els que no som del territori ni ens fixariem si no hi fos al llistat dels 100 cims. En el nostre catàleg personal és el que diem "cims de mig camí", aquells que no tenen prou entitat per justificar una sortida monogràfica i que, quan hi passes "anant a" o "tornant de" objectius de major envergadura sempre dius "un altre dia, potser". És poca cosa, potser, però si tries bé el moment t'enduràs més d'una sorpresa agradable.
L'accés més senzill és des del quilòmetre 3,5 de la carretera L11 (ronda sud de Lleida). La rotonda enllaça amb la carretera a Els Alamús (LV-2003) i amb la carrerada reial del Terme. Diverses branques de la carrerada reial ens acostaran a l'inici de la excursió però si el vostre cotxe no és apte per córrer per camins, arribeu-vos a Els Alamús i acosteu-vos sense deixar l'asfalt (cartells "Ruta dels Timons de Moradilla"). 
El nostre recorregut s'inicia en el punt més proper on podem arribar amb vehicle un collet entre tossals a tocar d'una casa enrunada, el camí és prou ample per aparcar dos o tres cotxes sense destorbar ningú.
Som a l'inici d'un camí a un mas proper vorejat de petites oliveres (cartells de propietat privada) entrem al camí de la casa per abandonar-lo immediatament per un corriol ben visible (W) que mena cap a les runes de la Torre de la Moradilla, una vella torre de telègraf. El sender, una trialera, ens durà en un tres i no res al punt més alt (Tossal de Moradilla, 243 m) on trobem la dita torre del telègraf, un tancat d'aparença militar amb una antena de ràdio destrossada i el vèrtex geodèsic.
Seguim la carena en direcció W cap a un cim secundari (230 m) amb sorpresa inclosa. El tossal en qüestió està coronat per una immensa roca. El terreny per sota la roca va ser excavat per crear una fortificació amb troneres al sud i boques protegides amb parapet al nord. Uns 50 m de galeria que podreu explorar. Superada la gran roca trobareu un senderó a la dreta permet accedir al damunt de la roca. Aquí sí que gaudireu de bones vistes sobre Lleida, els camps del voltant, les diferents llacunes amagades i les muntanyes que tanquen la plana al sud i al nord. En acabar, seguiu a l'oest per davallar del tossal i, un cop al pla, seguiu el senderó que rodeja pel nord La Moradilla fins dur-nos al coll on hem iniciat la caminada. El tossal es ple de caus de conills, si acabes recorregut sense veure cap conill, potser hauries de repetir la volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada