L'eruga del boix

Ens vam conèixer en el fons d'una gorja del Vercòrs fa ja uns quants anys. Nombrosos fils enganxosos penjaven sobre el sender, cadascun amb una petita eruga al capdavall. Pels membres del grup, tots biòlegs, va ser fàcil identificar de què es tractava. Al nostre entorn hi havia un munt de boixos que, malgrat el seu nom (Buxus sempervirens) no tenien ni un retall de verd. No els quedava una fulla. El mecanisme era obvi, les erugues s'alimentaven dels boixos, i només dels boixos, i quan acabaven amb el sustent es despenjaven rappel·lant del seu fil de seda sobre el camí en espera que qualsevol animal (humà o no humà) els transportés a zones amb boixos encara verds. Quan acaba la seva metamorfosi, l'arna viatja volant a colonitzar altres boixedes. En aquest cas, nosaltres mateixos, venint de lluny, erem una magnífica opció de transport així que al sortir d'aquell engorjat vam revisar-nos mútuament la roba i vam buidar completament totes les motxilles per no dur-nos a un altre bosc cap de les desenes de polisons que se'ns havien enfilat sense permís.

Aquella bestiola té nom, Cydalima perspectalis, vé del sudest asiàtic i ha esdevingut una plaga als boscos europeus. Va arribar a Alemanya al 2006 i a Catalunya al 2014. Pel que sabem, només té un possible enemic: la vespa asiàtica (Vespa velutina), una altra plaga exòtica. Nosaltres hem detectat la seva presència a boixedes del Moixeró, al Montseny, a la serralada transversal (Grevolosa i Bufadors), al Picancel, a l'Obac, als entorns de Montserrat... i en cada cas hem comunicat la troballa a Alerta Forestal, una app per comunicar incidències que permeti als investigadors estudiar la progressió de diferents plagues al medi natural i als gestors prendre'n les accions de control més adequades.

Com amant dels entorns naturals em preocupa que qualsevol excursionista poc atent pugui contribuïr a l'expansió de l'eruga pel territori. A casa nostra hi ha un munt de boscos on el boix és l'element principal del sotabosc, terrenys de muntanya com les solanes del Cadi o del Boumort on el boix és el vegetal que hi domina i, fins i tot, la boixeda emblemàtica de Valielles, de fama mundial. Els visitants de tots aquests paratges hauriem de col·laborar informant a través de l'app sobre l'evolució de la plaga i, si més no, revisar la nostra roba i les nostres motxilles després de cada sortida per no ser col·laboradors involuntaris de la seva expansió. No sóc capaç d'entendre perquè les autoritats encarregades de protegir els espais naturals no han demanat una col·laboració tan simple als visitants ocasionals o no han demanat ajuda als clubs excursionistes.