300 cims

Al diccionari etimològic d'en Coromines es relaciona la paraula ESPORT amb el plaer i l'entreteniment. El seu orígen estaria en el terme llatí deporto, això és: portar, transportar. Al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana ho identifica com aquell exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afeccció, competició o exhibició. En una societat tan competitiva com l'actual, un esport sense campions ni medalles sembla un contrasentit tot i que, com hem vist, plaer i gaudi són abans que competició.

Als esports de muntanya, la competició sempre és contra un mateix, véncer's, véncer la inèrcia i sortir de casa a primera hora per a fer un camí que ens durà a l'observació de la natura o la contemplació d'amples espais. El premi no és altre que superar el repte que ens haguem proposat. 

En això de plantejar-se fites i superar-les, ajuda força una iniciativa com els 100 cims de la FECC. Des de juliol de 2006 tots aquells federats de la FEEC que ho desitgin poden anotar els cims que hagin assolit, d'entre una llista tancada, fins a sumar-ne un total de 100. Hi ha cims de totes les alçades, des del Turó de Montcada (40 m) a la Pica d'Estats (3144 m). Al principi la llista tenia poc més de dues-centes muntanyes, avui dia ja són més de cinc-centes tot i que, el primer centenar s'ha de triar d'una llista de cims essencials.

I els altres cims de la llista? Està molt clar, per tots aquells que, fet el repte dels 100 cims volen anar a pels 200, pels 300... un grapat de ferderats ja han superat la xifra de 400 cims. Un objectiu obvi de la iniciativa és conèixer el país. És impossible sumar 100 cims sense visitar la majoria de les comarques catalanes i, els participants coincideixen que han visitat pobles i contrades que, abans, no sabien que existien. 

Els cims de la llista, suggerits per excursionistes locals, no sempre són els més alts o els més espectaculars. Uns cops són triats per les vistes panoràmiques, altres per algun element del paisatge o monument destacable en la rodalia o, en altres ocasions, simplement pel camí però mai no deceben.

A casa, amb els fills adolescents, el repte dels 100 cims va servir per véncer no poques vegades la mandra. Els fills preguntaven "aquest cim, puntua?" i la resposta els animava a sortir. El petit de casa va ser el federat més jove en doblar el repte. Tres milers d'excursionistes catalans han anotat alguna ascensió a la llista: 1 de cada 12 no ha passat de la primera però 1 de cada 10 ja n'ha registrat 200. I continuen sumant.

A casa, mentre el nét ja n'ha sumat els seus primers cims, els avis ja anem pels tres centenars, i seguim.