Les muntanyes de Sant Llorenç i l’Obac no han estat sempre com ara, un parc metropolità: aula de natura per escolars entre setmana i zona d’esbarjo dissabtes i diumenges. Els usos eren diferents i l’aspecte era diferent. Per començar, els boscos que avui entapissen la muntanya de Sant Llorenç tenen poc més de 100 anys doncs quan el baró de Quadras va comprar la muntanya al 1902, la part venedora va quedar-se amb tota la fusta. La muntanya, doncs, va entrar al segle XX completament pelada. L’activitat humana a la muntanya incloia el pastoreig, el conreu de la vinya per obtenir vi i aiguardent (no deixeu de visitar les tines que hi ha a la vessant bagenca) i el carboneig que es duien a terme des de les múltiples masies, moltes d’elles arrunades hores d’ara. També hi havia hostals per donar servei a les persones que es desplaçaven pels diferents Camins Rals, especialment el que unia Manresa i Terrassa.
Els treballs al camp feien necessaris també disposar d’aixopluc per a les eines i els jornalers i, encara avui dia, n’hi ha inventariades prop de mil barraques de pedra seca. Però si hi ha una construcció característica d’aquesta zona del país són les balmes obrades.
Les balmes obrades o esplugues són edificacions, generalment modestes, aixecades aprofitant una petita cavitat a la muntanya. L’abundor de cavitats a la zona, el clima temperat i l’aspror del terreny va donar peu a desenes de balmes obrades per fer de corral, habitatge, celler, hospital, molí, ermita o amagatall de bandolers (que de tot n’hi ha a la zona) i malgrat la seva senzillesa, moltes encara aguanten.
Us en proposem una dotzena de les balmes que hem anat visitat els darrers anys a Sant Llorenç i l’Obac. Si voleu llegir més sobre aquestes terres consulteu els espais Trail Sant Llorenç i Cau del Guille.
Però, tot i la gran concentració geogràfica a la zona, també trobareu balmes a molts altres llocs de la geografia de manera que us enllacem unes quantes per si us animeu a visitar-les.
Altres territoris
|
Galamús |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada