Marcar camins... més difícil del que sembla

De dia o de nit, plogui o faci bo, un o dos cops per setmana pujo al turó de prop de casa.

Passo per un GR (marques blanc i vermell), segueixo en part un PR (marques blanc i groc) i també em creuo amb aquelles marques en forma de dues ferradures enllaçades de "El Camino", disculpeu em surt sempre en castellà, com el llibre aquell del Josemaría, un absurd projecte de marcatge de camins ja marcats que paguem tots amb els nostres impostos per a incerta glòria d'un conseller que no tenia res millor on gastar els nostres quartos.

Ni quan pujo, ni quan baixo del turó me les miro. No em calen. Sóc al pati de casa i no em calen les fites. 

El marcatge de senders és un projecte col·laboratiu ben simple on, amb quatre normes ben senzilles, gent que coneix el terreny marca els itineraris per a que els nouvinguts en poguem gaudir, seguint camins per terrenys desconeguts sense por de perdre'ns.

Quatre normes... no és tan senzill. La federació francesa de randonée té una guia de 60 planes per a formar els seus voluntaris. 

Avui, caminant per les muntanyes de la "España vaciada" he recordat aquella guia i la importància, en tota activitat, de formar al personal. Quan hi ha un canvi de direcció, el criteri de marcatge és una marca en angle on els braços ens indiquen la direcció a seguir. 

En la imatge adjunta, es tractaria d'un gir a l'esquerra. O no... el sentit de gir estava marcat per la direcció de l'angle i no dels braços. Una ràpida consulta al GPS ens va resoldre el dubte.

Un altre criteri important és la tria dels colors: vermell (gran recorregut), groc (petit recorregut), verd (sender local), combinats amb blanc són colors bàsics que suporten bé sol i serena. En aquest cas van marcar dos senders locals, un amb verd i blanc i l'altre amb lila i blanc. Lila que, per l'acció del sol ha esdevingut blau. Molt millor usar el mateix color i marcar amb un rètol, la bifurcació.

Tot i amb això és un plaer caminar per senders sense abús de senyals, sense senyals esborrats per l'autoritat competent. una bona senyalització ens ajuda a familiaritzar-nos amb noves muntanyes i gaudir-ne.