Perdre's a la Vall de Cardós

Avui els diaris porten la notícia de tres excursionistes extraviats a la capçalera de la Vall de Cardós. Fa pocs dies hem estat en aquells mateixos camins. No sé què els fallat, cap accident té una causa única, però a vegades hi ha ajudes que no ho són tant. La Vall de Cardós és una de les zones més remotes del territori català. Remot, no tan per llunyà, que sempre és relatiu, sino per l'evidència que qui ho administra ho fa sense trepitjar el terreny, amb comandament remot, i això és absolut.

Ja en anteriors visites vam avisar a agents de l'administració que les indicacions sobre el terreny eren deficients i per tant, un malbaratament de recursos. Parlo del castell de Tavascan, amb els rètols orientats a l'inrevés o el mirador del Pui de Bellero on el plafó d'orientació nord és al sud i vice-versa.

Enguany hem tingut noves mostres de defectes de senyalització, el cas més evident, a la zona d'Esterri i Ginestarre. Comencem amb la sorpresa que el primer poblet canvia de nom segons es miri: Arrós de Cardós quan hi puges i Arròs de Cardós quan baixes. Curiós.

Les sorpreses continuen a Esterri on, des de fa mesos, un gran esvoranc s'ha empassat la meitat de la carretera just en un revolt de 180° dins del poble. No hi ha cap avís fins que no hi ets i has de fer maniobra en un espai estret, irregular i en pendent.

Però, som excursionistes i si hi vam anar era per caminar i és quan comença la delirant senyalització del parc, que haurà costat una pasta però és més inútil que una pinta a un calb.

En el centre d'Esterri de Cardós, un gran plafó del Parc de l'Alt Pirineu ens suggereix diverses caminades per la zona i ens informa de l'existència de tres aparcaments. Un a Ginestarre on, vist l'estat de la carretera, no serà fàcil arribar. El segon, a l'asserradora d'Esterri on trobareu que és prohibit aparcar. El tercer, al Pla de Negua, on no hi podreu accedir doncs abans d'un quilòmetre una barrera us impedirà el pas.

Deixem el cotxe allà on podem i comencem a caminar. A prop de la barrera citada un rètol ens indica dues opcions per pujar a Negua: 5,25 km i 2h 30 min per un costat i 4,20 km i 1h 35 min per l'altre. Optem per l'opció curta. Després d'uns centenars de metres un nou cartell ens informa que el camí ha canviat de nom, la distància ha augmentat i, en comptes de retallar temps, l'hem allargat una hora. Durant tot el trajecte els indicadors ens informaran de distàncies i temps ara creixents, ara minvants. Mai no saps on ets ni quan et queda.

Ben és cert que no hem caminat a la velocitat proposada, com ara fer en 1,15 min els 3,40 km que ens quedaven. Es clar que hauria estat caminar a 177 km/h i això no és al nostre abast.

El desgavell dels senyals no es limita als cartells. Hi ha fites de pintura, però només són visibles en un sentit de la marxa. Nosaltres deuriem escollir el sentit de gir equivocat i per això ens calia girar el cap continuament per comprovar el rumb.

A la baixada vam optar per l'altre opció. No millorava gaire. Els 5,25 km es reduïen a (2+2) 4 i el temps... el cartell anuncia 25 min però nosaltres vam trigar 90 min.

I si distàncies i temps no serveixen, les indicacions de direcció tampoc són de fiar, en un moment de la baixada, en mig d'un prat, la sageta d'un indicador marca Esterri a la dreta (i, en efecte, el poble és a la dreta) però el sender (imperceptible) fa un gir a l'esquerra. Si fas cas al senyal, perds el camí.

Un error, dos, són comprensibles. Tants errors acumulats i pagats amb els nostres impostos, és una presa de pèl i algú ha de fer-se responsable del malbaratament de recursos. Quan sentiu notícies de rescats a la muntanya penseu que, potser, hagin rebut "ajuda" per perdre el camí.

Paga molt la pena visitar la Vall de Cardós però, sisplau, no us oblideu plànol i brúixola.