Aran, Andorra, Cadaqués? Millor ves a Martinet

N’hi ha que els agrada fer vacances estàtics: s’instal.len en un punt i n’exprimeixen tot el que els ofereix l’entorn immediat. 

N’hi ha altres que prefereixen moure’s; per seguir una ruta temàtica, per visitar museus i monuments o per conèixer diferents paisatges. Nosaltres som d’aquests darrers. Algun any, en 20 dies, 15 canvis. Plantar i desplantar les tendes gairebé a diari. Esgotador. L’alternativa, fer base en un lloc central i moure’s amunt i avall, acabes amb la sensació de passar-te el dia en ruta. 

Per això, quan vam poder, vam canviar el cotxe familiar per una furgoneta camperitzada que usem tots els mesos de l’any. Cada matí et lleves allà on comença l’activitat prevista i, en acabar, et desplaces al lloc que visitaràs l’endemà. Enguany tancarem amb 20 canvis de lloc. Quins llocs? 

Les directrius de la DGT (la proposta de llei és al parlament des de fa diverses legislatures, sense passar de projecte) diuen que si el teu vehicle és aturat en un aparcament, sense ocupar més espai ni estendre accessoris al voltant ni abocar residus i no hi ha normativa local específica, és un aparcament i el que hi facis dins del vehicle no és cosa seva. En poblat o fora. Si, per contra, hi plantes taules, cadires, para-sols, tendals… estàs fent acampada lliure i això no és permès. Aparcar o acampar. Fàcil. Uns dies aparques i uns altres acampes, en un càmping, i aprofites per recarregar aigua i electricitat.

Recarregar (de franc o de pagament) fora dels càmpings és gairebé impossible. Pocs municipis ofereixen aquest servei i, quan l’ofereixen, sovint no funciona. Montellà i Martinet és, en això, una excepció. Gràcies!

Hi ha llocs, però, on deuen considerar que els nòmades som uns pollosos indesitjables i no ens permeten aparcar gairebé enlloc (Andorra, Aran) o ni tan sols, accedir (Cadaqués) cosa que ens obliga a entrar i sortir just per fer la visita i dirigir-nos als comerços i restaurants de comarques veïnes (per que podem ser pollosos però esmorzem, dinem i sopem a diari). 

Sempre ens queda el país veí, republicà i hospitalari, on en comptes de prohibir, eduquen i regulen (per exemple: màxim 72 h) i on els punts d’aigua sovint estan fora dels càmpings per a que els no estadants en disposin lliurement. Si a la persecució afegim els preus desorbitats del càmpings: pel cap baix, el doble del que et demanen a la vessant nord del Pirineu amb instal.lacions i serveis clarament millors, comprendreu perquè solem creuar la ratlla sempre que podem.